- La història comença aquí...
Com comentava en el post anterior, un cop arribats a Modena
vam anar a dinar a la Trattoria anomenada del Giardinetto,
on vam menjar de forma certament original.
Un risotto amb parmesà i vinagre de Mòdena, de primer, que estava deliciós, i després el plat més original, unes verdures fresques i crues, api, ceba, tomàquet, pastanaga, pebrot, etc. tot amanit només amb oli d’oliva i unes salsetes variades, i acompanyat amb un pa especial que fou una delícia, i a més una gran safata de bons embotits.
La decoració del local, d’allò més simpàtica
i el servei també, per tant, un lloc molt
recomanable si mai aneu a Mòdena.
Però de fet, l’interès principal no era la trattoria en si, encara que per la seva originalitat s’ho mereixia, sinó que allò que anàvem a veure era la seva espectacular Catedral romànica amb la Torre Cívica ó (Ghirlandina) i la Piazza Grande, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
La nostra gran sorpresa, però, i també decepció, fou trobar la catedral totalment embolicada (in restauro), com si d’un pastís es tractés. Aquest és un dels factors amb el que sovint t’hi pots trobar viatjant, i que mai acabes d’endevinar, tenint en compte a més, que sovint les restauracions poden durar anys…
Així doncs, que per l’aspecte exterior ens vam haver de conformar a mirar les fotos exposades o bé buscant a través d’internet.
I seguidament, abans de marxar, fem un cop d’ull a la Piazza Grande on s’ubica el Palazzo Comunale i també diversos edificis medievals units i dotats d’una nova façana en el segle XVII.
A continuació ens traslladerm fins a visitar la Piazza Roma on s’aixeca l’enorme Palazzo Ducale (1634), que actualment funciona com la seu d’una academia militar.
Fou construit per ordre de Francesco I d’Este, i fou durant dos-cents anys la residència de la cort Estense, que es va veure obligada a abandonar Ferrara quan aquesta va caure en poder de l’església.
- La crònica continua aquí (06)…
Com sempre preçios reportatge, i el risoto esta dien "comeme".Una abraçada.