La guerra bruta… i moltes preguntes a formular


L’actualitat del dia a dia està més activa i més interessant que mai, i cada dia llegim i tenim més arguments per afirmar els nostres desitjos de marxar ràpidament d’Espanya que no ens vol cap mena de bé, al contrari, només pensa a com enfonsar-nos i lligar-nos de mans i peus… això fent-ho amb tota mena de males arts, i amb una guerra bruta…

Només llegint la premsa d’ahir ja he trobat diversos arguments que ho avalen..

En Joan M. Tresserras, al diari ARA, deia això: “La conformació d’una majoria política sobiranista a Catalunya ha incomodat l’Estat perquè l’ha posat en qüestió. La seva reacció alarmada i irritada ha mostrat allò que, en etapes de claudicació catalana i amb el pop en repòs arrapat a la roca (metàfora de l’Estat), molts no volien veure: que ja érem una presa. Tan dòcil i adaptada a la captivitat que, no posant en risc la continuïtat de l’estat ni el drenatge de recusos, no calia fer evident la seva condició.

Però, quan la presa ha volgut anar a passejar pel seu compte, han emergit d’entre la sorra els tentacles, les cordes i les manilles que ho impedien. Pressió jurídica, maltractament econòmic, difamació i distorsió informativa sistemàtica. Què ens havíem cregut…? – Pregunta núm. 1

Darrera del menysteniment a la llengua catalana, l’incompliment de compromisos econòmics o les amenaces i les accions recentralitzadores, hi ha una clara voluntat d’obtenir una victòria que renovi la subordinació catalana, la dependència. En l’Adn i en el sistema nerviós de l’Estat hi consta que Catalunya li pertany. I Catalunya ha desafiat l’amo, l’ha posat en evidència i li ha erosionat la reputació internacional (la poca que tenia). Al món, avui, tothom que estigui interessat per la política sap que Espanya té un greu problema a Catalunya. Algun instint remot del pop aconsellaria negociar, però la lògica de l’Estat demana càstig, exhibir contundència i obtenir venjança”.

Pregunta núm. 2 – Algú pensa dimitir?

En l’editorial del diari ARA d’ahir, es pregunta si algú pensa dimitir per l’escandol del fals esborrany contra Mas?.

Resulta inexplicable que el ministre de l’interior hagi trigat tant a aclarir-ho. És un assumpte que es podria haver resolt en 24 hores, i no pas en 20 dies, si hi hagués hagut una mica més de diligència. Però el més greu del cas és que, lluny d’agilitzar la investigació interna per deixar clar que l’informe no tenia cap validesa -i evitar així qualsevol incidència en la campanya- diversos membres del govern espanyol (ses senyories ??) es van dedicar a escampar dubtes sobre l’honorabilitat del president de la Generalitat.

La mateixa vicepresidenta, S.S. de Santamaría, va donar crèdit a les informacions en un roda de premsa a la Moncloa i va comminar els jutges a investigar…

El mateix va fer el ministre d’Hisenda C.Montoro, i fins i tot la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, que en un acte al final de la campanya va acusar els dirigents de CiU de considerar que era “normal” tenir comptes a Suïssa… (gran vergonya, senyors, i gran irresponsabilitat)… i jo pregunto? No podríem posar querelles criminals per injuries, falsedad i difamació a aquestes “senyories” del nostre Estat tan galdós??.

I per acabar-ho d’adobar, el ministre de l’interior, J.Fdez. Díaz, és el responsable polìtic més directe de l’escàndol i no ha sigut capaç ni de trobar els culpables de la filtració?. Però, no solament això, tot el govern de Rajoy és còmplice d’una operació que tenia l’objectiu d’interferir en la voluntat política dels catalans. Per això, lluny de girar full, més que mai cal preguntar-se ben alt: ALGÚ PENSA DIMITIR??

I ara sóc jo qui fa la Pregunta núm 3: en la seguretat més absoluta de que aquesta guerra bruta per part de la maquinària corrupta de l’estat, va influir de manera definitiva en el resultat de les darreres eleccions, i va perjudicar clarament les aspiracions del candidat senyor Mas, qui de no haver estat per la campanya de desprestigi i infàmia que va sofrir, probablemente hagués millorat substancialment els resultats de les eleccions, o potser hagués aconseguit fins i tot la majoria absoluta. Davant d’aquesta realitat tan escandalosa, pregunto altre cop, perquè no s’invaliden aquestes eleccions i les tornem a plantejar??, un cop aclarits els tripijocs de la maquinària estatal, de les mentides i les injuries de la premsa mediàtica madrilenya, i veuríem com surt a la llum una realitat diferent?.

 

I encara regirant el diari esmentat, en la columna de Sebastià Alzamora, que no té desperdici, parla de L'”esfondrament del sistema”, comentant els casos de corrupció de Díaz Ferrán i altres perles semblants, que va arribar a dir “que s’ha de treballar més i cobrar menys”… i que es fotin (o que se jodan que va dir aquella A,Fabra). Això sí: per molt que es foti, el personal continua tenint ulls i orelles. I així veu i escolta com, mentre l’atur segueix augmentant i les pensions es congelen, mentre es decreta una amnistia fiscal per a grans defraudadors, i la pressió fiscal augmenta implacablement sobre les classes mitjanes, mentre es comprova que totes i cadascuna de les promeses electorals del govern eren un cúmul de mentides divulgades a consciència i amb traïdoria, mentre passa tot això, va emergint dia rere dia la lletja realitat d’una elit dirigent (banquers, polítics, grans empresaris, prohoms d’institucions públiques i privades) insuportablement podrida i abocada durant anys i panys al lladrocini i la cleptocràcia…!!!

Cas Palau, cas Mercuri, cas Creuer, cas Over Marketing, cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Pretòria, i cas els Collons (del cèrvol al cap), i tot el que vostès vulguin. Cas rera cas ens aboquen a la darrera casuística: la de la indignació, la desafecció i qui sap si aviat, vist el darrer escàndol amb la llei Wert, la de la desobediència i insubmissió.

Si mirem atentament els milers de piulades que cada dia apareixen al Twitter, ens adonarem del descontentament general i de les moltes veritats que s’hi diuen, com aquestes: “En tot procés d’emancipació arriba un moment crític en què es produeix un allau de desconnexions d’entitats i institucions. A Catalunya ja hi som” J.Huguet;  “La reacció a l’atac de Wert no ha de ser el retorn al catalanisme de resistència, sinó una raó més per avançar cap a l’independentisme resolutiu” C.Noguera

Per això tots tenim pressa, molta pressa, per a afegir-nos a l’Operació sortida… no la d’aquest pont constitucional, no… sinó a la que ens descriu el dibuixant…. Som-hi…!!!

 * * *

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s