ESCÒCIA: tot fent camí cap a la independència…


Acabem d’arribar de viure una nova experiència…

Del 9 al 17 de juny hem anat amunt i avall per les “highlands”, les terres altes d’Escòcia.

País verd, allà on n’hi hagi, verd i molt verd, però també humit i plujós, per cert.

Això ha deslluït una mica les nostres passejades i visites, però malgrat la pluja, hem pogut gaudir de la bellesa del país, i hem pogut bategar al seu ritme trepidant, compartir els seus neguits i esperances…, ritme que els ha de portar, de ben segur, a un horitzó de més llibertat i independència, n’estic convençut.

La nostra primera etapa va ser la ciutat de Glasgow. Aquesta ciutat està lluitant per alliberar-se de la seva mala fama de ciutat deprimida, malestar social i barris degradats amb joventut sense esperança.

Com a conseqüència, els anys noranta van portar canvis importants a la ciutat. Ara es proposa com una de les ciutats més dinàmiques del Regne Unit, agafant el disseny per bandera per fer aquesta revolució.

Basant-se en el precedent històric de principis del segle XX, quan Charles Rennie Mackintosh i els “Glasgow Boys” van donar vida a la School of Art, s’han construït nous edificis, s’han restaurat palaus i barris sencers, i s’ha donat un gran impuls a la vida cultural de la ciutat.

Glasgow és un centre d’estudis amb tres universitats, la més antiga data del 1451, ubicada en un magnífic edifici d’estil gòtic…

 i també compta amb un centre històric victorià propi d’una gran ciutat -d’una “City”-, grans centres comercials i, sobre tot, extraordinaris museus, com el recentment inaugurat i avantguardista Museu del transport, que visitarem.

 

 * *

Vam arribar a Glasgow el dissabte 9 de juny, al migdia, i un cop ben dinats i instal·lats a l’hotel, vam sortir a patejar la ciutat, plovia, com és habitual al país, i vam fer una visita guiada, una estona amb autocar i després un temps lliure a peu.

 Veiem alguns edificis interessants,

la Gallery of Modern Art

carrers comercials com la Buchanan Street,

la plaça de St. George Square, amb l’Ajuntament (City Chambers, del 1883),

També ens fixem en alguns mitjans de transport força originals i diferents dels nostres…

i una institució important del país…

També anem a conèixer un parc, el Glasgow Green, amb l’edifici del People’s Palace i la seva font monumental…

on descobrim uns cavalls amb les potes peludes que són d’una raça genuïnament escocesa, els Clydesdale horses

A l’endemà, diumenge dia 10, seguirem coneixent la ciutat i seguint la riba del riu Clyde, veurem la part més nova amb alguns edificis de dissenys molt avançats i atrevits…

 

L’auditori anomenat l’Armadillo

i també visitarem el magnífic Museu del Transport on s’apleguen carrosses, cotxes, bicicletes, tramvies, locomotores de vapor, cotxes de bombers, autobusos, vaixells, etc., així com també unes reproduccions d’antigues botigues i carrers del vell Glasgow que són una delícia, i fins i tot una estació de metro amb els seus vagons…

(vegeu una mostra)

 

 

 A continuació visitem la Art Gallery and Museum Kelvingrove, que és un museu eclèctic ubicat en un magnífic edifici del 1901. Té una gran sala central on es conserva un orgue per fer concerts, i diverses sales amb obres dels millors pintors, com el famós Crist de Salvador Dalí -el quadre original-, i d’altres com Rembrandt, Rubens, Botticelli, Cezanne, Van Gogh, Picasso, Matise, etc.

 

 Nosaltres, però, ens vam dedicar a veure i conèixer una novetat per nosaltres, una mostra de l’obra de Charles R. Mackintosh (1868-1928), que fou un extraordinari innovador que va convertir Glasgow en la ciutat britànica del disseny.

La seva obra pertany al moviment de renovació estètica que va tenir lloc entre els segles XIX i XX, al qual se’l va anomenar modernisme, art nouveau i liberty, però l’estil de Mackintosh presenta unes característiques absolutament personals que s’avança a les futures escoles funcionalistes.

El disseny únic de les habitacions i mobles ha estat objecte recentment d’una gran revalorització, fins i tot en la seva ciutat natal, que no va arribar a entendre’l en vida.

(vegeu alguns exemples de la seva obra i dissenys)

 Encara a última hora del diumenge, de retorn cap a l’hotel, vam anar a veure l’edifici de la Glasgow School of Arts, que malauradament era tancada,

 

així com també era tancat el famós saló de té The Willow Tea Room

 

 Fou una llàstima, perquè era a quatre passes de l’hotel Thistle on érem allotjats.

* * *

Aquesta mateixa tarda, abans de tot això, vam fer una interessant visita al Centre de New Lanark, una mena de centre d’arqueologia industrial que fou un experiment social revolucionari al seu temps, però que explicarem en un proper capitol…

Adéu, Glasgow…

  • La crònica continua aquí… (02) en els propers capítols d’aquest viatge que podeu seguir en el meu altre Blog (de Blogger), a través de l’enllaç (02)…

 

 

 

 

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en personal i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s