ESCÒCIA: New Lanark, World Heritage Site…


Aprofitant la primera tarda plujosa de la nostra estada per terres escoceses ens vam dirigir, a pocs kilòmetres de Glasgow, a conèixer la colònia industrial del segle XVIII i el poble de New Lanark.

 Resulta força difícil classificar un lloc com New Lanark. Si el definíssim com un centre d’arqueologia industrial ens quedaríem força curts, però també els conceptes de “poble model”, “experiment social revolucionari”, “comunitat utòpica”, o “somni d’un idealista” tampoc acaben de transmetre la idea, perquè New Lanark és tot això i molt més.


David Dale la va fundar en 1785 com un poblat industrial de nova construcció, utilitzant la pedra arenisca de la zona per erigir fàbriques de cotó, que operaven per mitjà de la energia hidràulica generada pel riu Clyde, i també va construir blocs de vivendes pels treballadors.

Al 1820 la població tenia ja uns 2.500 habitants i el poble constituia la comunitat industrial de manufactures de cotó més gran del país.

En l’actualidad s’ha convertit en un popular destí turístic per conèixer aquella antiga realitat, una mena d’ecomuseu…

Gràcies a la gestió progressista del gendre de Dale, Robert Owen, que era un filòsof, idealista, socialista utòpic i una mica visionari, i que durà des del 1800 al 1825, New Lanark va adquirir la fama d’una comunitat model. Owen va emprendre la millora i l’ampliació del negoci i va destinar tots els beneficis adquirits a finançar una sèrie de reformes socials i educatives, la finalitat de les quals era millorar la qualitat de vida dels seus treballadors.

Va prohibir que els nens menors d’edat treballessin a les fàbriques de cotó i va establir un innovador sistema d’escolaritat en un dels edificis del poble, conegut com l’Institut per a la formació del caràcter (Institute for the Formation of Character), que comprenia el primer parvulari del món, a més d’oferir també classes nocturnes.

Els càstigs estaven prohibits i es concedia una enorme importància a les activitats musicals, l’art, l’estudi de la naturalesa, la geografia i la història, així com també a la lectura, l’escriptura i l’aritmètica. 

 Les plantes cotoneres van estar en funcionament fins al 1968, encara que les grans rodes hidràuliques que suministraven l’energia a la maquinària foren substiuïdes progressivament per turbines, en consonància amb els avenços tecnològics, i les fàbriques van començar a produir la seva pròpia energia hidroelèctrica en 1898.

Per altra banda, els residents del poble van veure reduït el seu horari laboral, i disposaven d’atenció mèdica gratuïta, un fons per malalties i una mena de caixa d’estalvis, i també podien proveir-se en la Botiga del poble de comestibles i articles d’ús domèstic a preus assequibles.

El poble encara continua habitat, els seus 180 veïns resideixen en edificis georgians que han estat restaurats amb gran sensibilitat i conserven el seu caràcter històric.

Aquest indret, que havia estat fundat durant la Revolució industrial, va continuar sense gaires canvis, almenys en aparença. Per això ha estat declarat Zona protegida pel seu especial interès i en l’actualitat està sota protecció del New Lanark Trust (Fons de conservació de New Lanark).

New Lanark va passar a integrar la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, el desembre de 2001.

Avui en dia, amb un muntatge força original, des del “Visitors Centre”, es pot reviure la vida i funcionament d’aquesta singular experiència en la seva època de màxim rendiment i productivitat.

Amb tot, si voleu saber com va acabar aquesta experiència d’un cert socialisme utòpic, visiteu aquest enllaç…

Una visita força recomanable

* * 

No vull acabar aquesta crònica sense deixar constància de la darrera visita que vam fer aquella tarda plujosa de diumenge quan en arribar a Glasgow ens vam traslladar directament a veure la Catedral, dedicada a sant Mungo, patró de la ciutat, però malauradament estava tancada i a més en reconstrucció…

(vegeu algunes imatges)

És la única església medieval del sud d’Escòcia que es va salvar de la fúria destructora que va desencadenar la Reforma.

* * *

Acabem aquí la nostra estada a la ciutat de Glasgow, Escòcia, demà seguirem la ruta cap a les famoses Terra Altes, les Highlands.

Continuaré la crònica dels dies propers que ens portaran cap a Inverness, les illes Òrcades, i finalment fins a Saint Andrews i Edimburg…


Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en personal i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s