XIPRE, el massís de Troodos i la ortodoxia…(07)


Avui, dijous 5 d’abril, anirem a conèixer la regió de la serralada de Troodos, el veritable cor verd de l’illa, amb magnífics boscos de coníferes, xiprers, cedres i també arbres fruiters.

Els cims més alts són l’Olimp (1952 m) també conegut amb el nom de Kionistra, (comparteix el seu nom amb la muntanya més elevada de Grècia considerada la morada de Zeus i de la resta dels déus grecs), Medari (1613 m), Papoutsa (1554 m), i d’altres de menor alçada.
L’exuberància de la flora a Troodos es deu a les seves condicions climàtiques (altitud, moltes pluges, temperatura i geologia). Hi ha a prop de 800 espècies botàniques, de les quals 72 són parcialment endèmiques i 12 són exclusives de Xipre.

Entre els diversos mamífers destaca una subespècie endèmica de mufló (Ovis orientalis, subsp. ophialis), de la qual n’estan molt orgullosos i està protegida, i fins i tot la tenen representada en la seva moneda de 0,05 cts. d’euro. Alguns de nosaltres el vam poder veure tot circulant des de l’autocar.

Durant l’era pre-cristiana el massís va ser utilitzat únicament per l’extracció de minerals, especialment el coure. Més tard, a l’Edat mitjana, molts habitants de l’illa es van anar refugiant a les muntanyes degut a les incursions a la costa dels àrabs i els mamelucs. Això va generar una gran proliferació de monestirs, esglésies i assentaments humans a la muntanya.

La situació dels temples, lluny de l’amenaçada línia de la costa, els va protegir i va convertir a Troodos en un important nucli d’art bizantí. Nou esglésies i un monestir són Patrimoni de la Humanitat, i a més hi ha moltes altres construccions entre les que destaca el monestir de Kikkos, un lloc central de pelegrinatge a l’illa i que visitarem a la tarda.

El llarg itinerari per arribar, sortint de la nostra base a Larnaca, fins als peus de la nevada muntanya de l’Olimp que vèiem a l’horitzó, 

ens fa passar ben a prop de la capital Nicosia, i a mig camí fem una parada a la localitat de Peristerona, on podrem visitar una bonica església ortodoxa dedicada als sants Hilarió i Barnabas, construïda al s. X, que és plena d’icones del segle XVI i alguns magnífics frescos ben conservats…
l’Iconostasi
icona de Sant Jordi
la nau central
icona de la dormició de la Mare de Déu
un magnífic fresc de la Verge
icona de la visita dels àngels a casa d’Abraham
l’absis de l’església de sant Hilari i Barnabas

Després de la breu parada i visita, reemprenem el nostre camí cap a les muntanyes i fem la següent parada a la localitat de Kalopanayiotis on anirem a visitar el monestir de sant Joan, el Agios Ioannis Lampadistis  del segle XI, un dels conjunts monàstics més interessants de Xipre. 

Aquest monestir és únic entre els altres de l’illa perquè gairebé està idèntic a com va ser fundat al segle XIè. L’església està dedicada a Sant Joan, amb la seva tomba i les seves relíquies, i decorada amb pintures del s.XII.

És un edifici magníficament conservat. Té tres capelles que s’ajunten sota una mateixa coberta de dues aigües i té els murs coberts per uns frescos molt acolorits, malgrat els anys, són dels segles XII al XV, en els quals s’il·lustra una bona part de l’Evangeli

(Dues petites mostres extretes d’internet)    

També hi ha una capella llatina, construïda a la meitat del s.XV, decorada amb murals bizantins i textos grecs escrits cap al 1500.


En aquestes aïllades esglésies de Troodos es custodia un llegat únic de l’art sacre bizantí, i alguns dels frescos paleocristians més fabulosos del món.

Des que la Unesco va declarar el conjunt com a Patrimoni de la Humanitat, en la dècada de 1980, s’han restaurat alguns, però encara emociona i interessa més veure aquells que encara conserven una pàtina centenària com és el cas d’aquest de Ioannis Lampadistis.

Els noms dels artistes que van pintar els frescos i icones, la majoria són desconeguts…

* *Seguidament els nostres passos s’encaminen a conèixer el més famós de tots, el monestir de Kikkos, nom vulgar amb el que se’l coneix. És un veritable centre religiós i de pelegrinatge de l’Església Ortodoxa Xipriota, situat al bell mig d’un bosc de coníferes de gran bellesa. 

La germandat del monestir té 900 anys d’antiguitat, i aquest monestir es va transformar en centre espiritual i també va jugar una paper molt important durant la guerra de la independència. També ha contribuit a preservar la consciència històrica i ortodoxa dels xipriotes en els moments difícils que els ha tocat de viure… Una mica és com el nostre Montserrat…




El seu nom oficial complet és Monestir del Reial Sant i Stavropegic de la Panayia de Kikkos. 

El terme “Panayia” significa tota la santedat i és emprat en reverència a la Santa Verge. I s’anomena Reial perquè va ser fundat a través de la contribució financera de l’emperador bizantí Alejo I Comneno, i Stavropegic perquè una creu fou posada en la pedra fundacional, i això, en llenguatge eclesiàtic, significa que el monestir té autogovern en el marc de l’Església Ortodoxa Xipriota.

Va ser fundat l’any 1100, i dedicat a la Mare de Déu. De tots els tresors artístics que conté destaquen els meravellosos mosaics bizantins, i sobretot una icona de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, anomenada la Icona Santa, que té la cara recoberta i mai es revelada per desig exprés de l’emperador Alexios, que d’aquesta manera li donà una major rellevància i misteri.Segons apunta la tradició, aquesta icona és obra de l’apòstol Lluc qui la va pintar havent conegut directament a Maria. I així ho representen en algun dels mosaïcs del monestir com aquests…

 
    L’església i el monestir han patit diversos incendis que van causar molts desperfectes en els frescos i els mosaics, i s’han anat restaurant diverses vegades, això fa que la majoria de mosaics que actualment podem contemplar siguin de factura força recent, encara que això no impedeix que els poguem admirar per la seva bellesa i perfecció… 
 Veurem alguns exemples espectaculars que hi ha tot al llarg del monestir i de la galeria superior interior… 
 
 

detall del sòcol de la galeria superior
el bon samarità
retorn del fill pròdig
la pesca miraculosa
 
… a part dels tresors i icones reservats en el propi Museu del monestir 
que no vam arribar a visitar per manca de temps.
* *
Si voleu tenir més imformació sobre aquest important monestir de Kikkos podeu veure aquest enllaç

Amb aquesta interessant visita vam acabar el penúltim dia de la nostra estada a l’illa. 
Demà visitarem Limassol, Kourion i Omodos, per cloure el nostre periple per Xipre
  • La crònica continuarà aquí… (08)




Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Monestir de Agios Ionnanis Lampadistis, monestir de Kikkos, Monestirs, Troodos, Xipre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s