XIPRE, un país dividit… (03)


Avui toca matinar, creuarem fronteres i ens dirigirem cap a la República Turca del Nord de Xipre.


Molt a prop del pas fronterer creuem també els límits de la gran base militar encara sota el domini britànic. 


El primer destí d’avui és visitar la ciutat de Famagusta(Αμμόχωστος), ciutat fundada pels Ptolomeus al s.III a.C., durant l’ocupació egípcia de l’illa. Està rodejada d’una gran muralla veneciana, i conté tresors d’arquitectura gòtica i islàmica.


La catedral de Sant Nicolau, d’estil gòtic, que té una semblança amb Notre Dame de París, és actualment una mesquita, la Lala Mustafa Pasa



També davant la mesquita veiem la porta del Palau reial



En la zona del port destaca el castell medieval amb la torre d’Otelo, així anomenada perquè una part del drama de Shakespeare s’ubicava precisament aquí en aquest indret.


restes de la dominació Veneciana
Famagusta té una història molt trista que es concreta en un barri famós de la ciutat, el barri de Varosha: 

Durant la segona fase de la invasió turca de Xipre el 14 d’agost de 1974 la plana de Mesaoria fou envaïda per tancs turcs i en dos dies l’exèrcit turc conqueria Famagusta. La ciutat havia estat completament evacuada per la seva població xipriota grega ( més de 45.000 habitants d’origen grec) que va fugir abans de la intervenció de l’exèrcit deixant enrere llurs propietats . Varosha, el districte grecoxipriota del centre turístic coster de Famagusta, fou pres per les tropes turques juntament amb el nord de Xipre i des de llavors, l’accés a la ciutat, que compta amb desenes d’hotels i un cop fou l’orgull de la indústria turística xipriota, es troba prohibit de conformitat amb una resolució de l’ONU de 1984 que prohibeix tot assentament en el lloc a persones que no siguin els seus habitants originals, els grecoxipriotes.

A diferència d’altres parts de Xipre, el barri de Varosha a Famagusta fou envoltat i tancat per l’exèrcit turc immediatament després de ser capturada i encara roman en aquell estat avui dia. Els xipriotes grecs que havia fugit de Varosha no els fou permès retornar, i es prohibí el pas als periodistes. S’ha congelat el temps amb magatzems i hotels buits però encara plenament proveïts. El periodista suec Jan-Olof Bengtsson, que visitava el batalló suec batalló al port Famagusta va veure la part segellada fora de la ciutat des de la posició d’observació del batalló, i anomena l’àrea una ‘ciutat fantasma’. Escrivia al Kvällsposten el 24 de setembre de 1977):
“L’asfalt a les carreteres s’ha esquerdat al sol càlid i al llarg de les voreres els arbusts estan creixent […] Avui, setembre de 1977, les taules d’esmorzar estan encara parades, la bugada encara penja i les làmpades estan encara enceses […] Famagusta és una ciutat fantasma.” (vegeu aquí)
Avui en dia no és ben bé així, però sí que el barri continua encara tancat amb barreres i les cases i carrers s’omplen de vegetació i de runa… és un espectacle molt sorprenent i depriment…
* *
Malgrat aquest punt negre, Famagusta conserva encara vestigis interessants de moltes de les seves esglésies


* *

 Acabada la visita de la ciutat ens dirigim cap a SALAMINA, la Salamis romana, (llegiu a l’enllaç un resum de la llarga història d’aquesta ciutat) que més tard, a l’època bizantina, es convertí en capital de l’illa i rebé el nom de Constantia. 


Actualment és, sens dubte, el major jaciment arqueològic de l’illa de Xipre. Les primeres troballes arqueològiques es remunten al segle XI a.C. (Edat final del bronze)




Veurem les Termes, la Palestra del Gymnasium, i el Teatre.


El teatre 


Aprofitant les grades del teatre on vam seure, el Professor Ruiz de Arbulo ens situà en el context històric de tot el complexe que anàvem a veure, mentre els dos guies que ens acompanyaven, Anibal el nostre (greco-xipriota) -camisa blanca- i l’altre (turco-xipriota), acompanyant obligatori per ser dins la zona ocupada pels turcs, ho contemplaven encuriosits.
(aquí tots dos semblen pastors vigilant els seus ramats…) 

les Termes
detall d’uns frescos
restes de les Termes
frescos en un absis de les termes
escultura d’Afrodita al Teatre
la Palestra
fragment del paviment
Després veurem el lloc exacte on es va trobar la Necròpolis Reial de Salamina (Tomba 79), amb les restes dels cavalls i del carro coberts d’ornaments de bronze, i també trons i llits de fusta coberts de plaques d’ivori (*)

tombes reials
restes de l’esquelet d’un cavall
Algunes d’aquestes tombes anomenades reials, les més antigues de la necròpolis, daten del segle XI a.C.

L’any 450 a.C., Salamina fou el lloc de la Batalla de Xipre, entre els atenencs i els perses. (NO s’ha de confondre amb la primera Batalla de Salamina, en el 480 a.C. entre els grecs i els perses a Salamina, a l’Àtica)

espectaculars contraforts de les termes…
última panoràmica del conjunt arqueològic de Salamina
* *
Finalment ens acostarem fins al monestir de Sant Bernabé (Barnabas) on també podrem gaudir del seu petit però interessant museu arqueològic. 

icona de sant Barnabas
icona de Sant Jordi
Veiem algunes de les peces més emblemàtics del museu arqueològic…
joguines trobades a les tombes
 


una variada mostra de peces arqueològiques realment interessant…
pati interior del santuari de Sant Barnabas on hi ha el museu
* *
Tot això situat en una gran extensió  de diversos km2. dins la fèrtil vall de Mesaoria a la riba del riu Pediaios, 6 km. al nord de l’actual Famagusta.
Acabades les visites, emprenem la ruta a través de la fèrtil vall, Camí de Kyrenia, la ciutat del nord de l’illa, i constatem que realment els turcs van ocupar una de les millors regions de Xipre i que difícilment la deixaran anar, com molt bé argumenta la Marta en el seu blog Todoreh (vegeu aquí)

  • La crònica continua aquí… (04)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Famagusta, Kyrenia, República Turca del nord de Xipre, Salamina, Sant Bernabé, Varosha, Xipre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a XIPRE, un país dividit… (03)

  1. Maripepa ha dit:

    Nou viatge! I a una illa que tinc ganes de conèixer. Com Malta. haurem d'anar a Pol viatges, davant mateix de casa, perquè el fet de l'acompanyant de prestigi que portàveu m'agrada mol!
    I llegint-te encara m'agafen més ganes d'agafar qualsevol avió i marxar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s