XIPRE, l’illa de la deessa Afrodita… (01)


Acabem d’arribar d’una setmana d’estada a l’illa de Xipre. Ha estat un viatge organitzat per POL viatges amb la col·laboració del MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya), i que ha comptat també amb el plus de la valuosa presència i col·laboració del professor Dr. Joaquim Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de la URV.


De la mà d’ells hem recorregut gran part de l’illa visitant els llocs més interessants tant arqueològicament com històricament parlant. 


Xipre té una llarga història que podeu llegir aquí mateix si voleu, i té encara avui en dia una història i una realitat força complicada pel fet d’estar dividida en dues parts a conseqüència de la encara recent invasió turca de la part nord l’any 1974. Un terç aproximadament de la superfície de l’illa.

L’any 1964, després d’anys de disturbis, es va establir a Xipre un contingent militar sota mandat de l’ONU que va establir una Línia Verda (zona Buffer) que al llarg de tot el país serveix de separació física i fa de frontera entre les comunitats greco-xipriotes i turco-xipriotes de l’illa. I també a l’entorn de Lárnaca, les línies frontereres s’entrecreuen amb la gran base militar encara sota domini britànic.

Tot plegat una sèrie d’anomalies i anacronismes que encara avui en dia perduren i dels que no s’albira una solució fàcil per molt motius que podrem anar comentant al llarg de la meva crònica.

Tot això conviu amb una altra realitat més poètica i més fantasiosa, que prové de la Teogonia d’Hesíode, (del grec Θεογονία : Theogonía, literalment Origen dels deus) com és el del naixement de la deessa Afrodita.

Ho explicitarem amb més detall quan visitem el lloc on la tradició ubica el naixement d’Afrodita sorgida de les ones del mar.

Vul fer constar, per fer honor a la veritat, que algunes informacions que aniré aportant en aquesta crònica poden estar extretes del contingut del magnífic dossier que ens van proporcionar des de l’organització del viatge, elaborat pel catedràtic Joaquim Ruiz de Arbulo, amb el títol de:“L’illa d’Afrodita… i del coure – El lloc on es creuaven tots els camins del mar”
En aquests casos sempre miraré de destacar-ho amb la lletra cursiva i amb aquest símbol (*) al final del paràgraf.

Un cop situats i establerts els paràmetres, anem-nos a passejar per l’illa de Xipre, amb els ulls i els sentits ben oberts a la realitat que ens envolta, a la natura, al paisatge, i als interessants enclavaments arqueològics que poseeix, així com als santuaris i monestirs de l’església ortodoxa, i també de la musulmana a la part turca de l’illa.

En aquesta imatge de l’illa via satèl·lit podem observar la seva estructura geològica ben peculiar, amb un massis de Troodos central, amb altures properes als 2000 metres, amb abundància de pluges i la presència de rius, i les muntanyes de Kyrenia o cordillera Pentadaktylos que protegeixen la costa nord.

Entre ambdues serralades s’estén una molt rica plana al·luvial travessada pels rius Pedeios i Sherhakis (*).

El nostre centre d’operacions va ser sempre l’hotel situat a la badia de Larnaka. Davant mateix del Mediterrani.

Des d’allí vam sortir cada matí amb un destí diferent per conèixer a fons l’illa de Xipre.
* *

El primer dia, diumenge de rams, 1 d’abril, la previsió es visitar Kiti – Khirokitia – Lefkara i Làrnaca

La primera parada la fem a la propera localitat de Kiti, al sud de Larnaka, on visitem la bonica església d’Angelokistos, del segle XI. Una de les esglésies bizantines més interesants de Xipre.
En el seu interior, darrera de l’habitual Iconòstasi de totes les esglésies ortodoxes, podem contemplar en l’arc del seu absis, un mosaic bizantí ben conservat del segle VIè. representant la Mare de Déu envoltada d’àngels

Totes aquestes petites esglésies estan plenes d’art, en especial en les icones meravelloses i el mobiliari, làmpades, etc. 
Però també són dignes de considerar els edificis antics de l’època bizantina, com aquest absis tan ben conservat…
 Però al costat de l’obra d’art feta pels homes, també podem admirar les obres d’art fetes per la mateixa natura, com aquest exemplar multicentenari de Pistakius atlantica que podem contemplar just al costat del temple…
* *
A continuació anem a conèixer l’espectacular poblat neolític de Khirokitia
L’any 1998 la UNESCO el va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat, perquè és un dels jaciments més importants de la Mediterrània oriental amb 9000 anys d’antiguitat. 
És un asentament del Neolític preceràmic. Al VIIè mil·leni arriben nous pobladors al sud de Xipre des del llevant, probablement des de les costes de l’actual Liban, i porten amb ells noves espècies d’animals i vegetals que comencen a criar i a conrear. 
 Aquest poblat neolític de Khirokitia és un dels més importants d’aquesta època. Incloïa grans cases circulars que s’anaven unint entre si fins a donar forma a una aglomeració protourbana.

(reconstrucció figurada)
Les cases tenien murs fets amb tova i teulades planes formades amb successives capes de terra, brancatges i capes d’herba i canyís. Molins i llars pemetien la transformació de cereals i llegums. 
Es recollien pistatxos, figues i olives i es criaven també porcs, ovelles i cabres.
 Els enterraments es feien a les mateixes cases, amb els difunts acompanyats d’una gran pedra escollida o d’elements del seu guarniment personal… (*)
 
Aquest emplaçament de Khirokitia fou abandonat sobtadament per causes desconegudes al voltant del 6000 a.C. i sembla que tota l’illa va quedar deshabitada durant uns 1500 anys, fins que va aparèixer el següent grup documentat, els Sotira
* * *
Arribats aquí em sembla prudent fer una primera parada per continuar l’explicació de les visites del primer dia en el proper post (capítol) per tal de no cansar el lector amb massa informació… 
Encara ens falta visitar Lefkara, petita població artesanal, i també la ciutat de Larnaka amb les seves muralles ciclòpies i un complex urbà d’època micènica, l’antiga Kition (s.XII a.C.)
Així a poc a poc i de manera gradual anirem descobrint totes les interessants peculiaritats que aquesta illa un xic desconeguda ens amaga…
  • La crònica continua aquí… (02)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Afrodita, Angelokistos, Khirokitia, Kiti, Larnaka, Turquia, Xipre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a XIPRE, l’illa de la deessa Afrodita… (01)

  1. Pakiba ha dit:

    No hi estat a Xipre, pero amb la teva entrada tan fabulosa la he visitat i me ha encantat.
    Enhorabona per el teu viatge.

  2. zeger depoorter ha dit:

    La Línia Verda també és del 1974.
    Jo també he estat a Xipre fa unes poques setmanes i, per qui li agradin les “pedres”, és un lloc fantástic.
    Lamentablement la bombolla inmobiliària també está a punt d'esclatar, i no se'n adonen!Imagino que com aquí, els polítics fan sonar cants de sirena…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s