MILÀ, capital de la Llombardia… (10)


Què podrem dir de Milà, la capital de la LLombardia, que no se sàpiga…
Milà és un dels centres comercials i financers del món, és la principal ciutat de l’Itàlia septentrional i la segona ciutat d’Itàlia per població, capital de la província de Milà i de la regió de la Llombardia. Es troba ubicada en la planura padana, una de les regions més desenvolupades d’Itàlia.
Milà és un dels quatre motors de l’economia europea. El 2008, el PIB de la Llombardia fou valorat per l’INSEE com el segon d’Europa (després de Île-de-France). Milà és la capital econòmica i industrial d’Itàlia, i també la capital de la moda.
Entrar o sortir de la ciutat de Milà és un autèntic calvari. Es un nus de comunicacions importantíssim , ple d’autopistes i carreteres sempre plenes a vessar… Cap al nord en direcció Suïssa i Alemanya, cap a l’oest Torí i la França, cap al sud Gènova i els ports mediterranis, i cap a l’oest, l’autopista més transitada d’Europa, la A4, cap a Venècia i l’Adriàtic…
Teníem l’avió de tornada a Barcelona a la tarda, per tant fins l’hora de dinar aprofitem per conèixer el centre neuràlgic de la capital i evidentment anem a veure en primer lloc el famós Duomo. i a gaudir dels detalls de la seva espectacular façana i també dels interiors…

 una de les cinc portes
 detalls de la façana
 l’interior amb magnífics paviments de marbre

 més detalls de la façana
 la nau interior una mica fosca…
 més marbres…
 i més detalls de la façana principal…
 
 
 una altra de les portes d’entrada…
 autèntiques filigranes en bronze…
 Estàtua de Sant Bartomeu apòstol, a qui segons la tradició el van martiritzar arrencant-li la pell, aquí representat portant-la al damunt com si fos una roba, per això va ser escollit com a patró dels curtidors
 detalls generals de la façana…
 Com no podia ser d’altra manera, després de contemplar aquesta magnífica obra d’art, anem a contemplar-ne una altre i a passejar-hi una estona, per les també mundialment famoses Galeries Vittorio Emmanuele
 
 
 
 
 
 
 Se’ns acaba el temps d’estada a Milà, i mentre ens dirigim cap al restaurant, encara tenim temps de visitar la fortalesa del Castello Sforzesco
 Amb set segles d’història, constitueix un testimoni extraordinari dels gloriosos temps i dels moments dramàtics de l’història de Milà.
 Estructura defensiva i, successivament, residència ducal a l’època dels Visconti (segles XIV-XV), fou parcialment destruït en temps de la República Ambrosiana (1447-1450) i de nou reconstruït pel nou senyor de la ciutat, Francesco Sforza.
Es va convertir així en una de les corts europees més sumptuoses en temps de Galeazzo Maria i de Ludovico el Moro.
 En segles posteriors, durant les dominacions estrangeres sobre l’Estat de Milà –espanyola (1535-1706), austríaca (1706-1796), francesa (1796-1814) i novamengt austríaca (1814-1859)– el Castell perd l’aspecte de residència ducal i adquireix la funció de fortalesa.
 Amb la unificació d’Itàlia a finals del segle XIX, l’arquitecte Luca Beltrami portà a terme una important tasca de restauració i el Castell fou definitivament retornat als milanesos, transformat en una seu per als museus i en una zona dedicada al temps lliure.
 Actualment és un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i de la Llombardia, molt apreciat pels milanesos i conegut a nivell mundial, no solament com un gran edifici, sinó també com un lloc que atresora autèntiques obres d’art, i és a més un centre dedicat a l’estudi.
 Conté el Museu d’Art antic, la Pinacoteca, el Museu egipci, el Museu de Prehistòria i Protohistòria, el Museu de les Arts decoratives, el Museu d’instruments musicals i el Museu del moble.
 També s’hi troba la Col·lecció de gravats “Achille Bertarelli”, l’Arxiu fotogràfic, la Biblioteca arqueològica i numismàtica, la Biblioteca d’art, la Biblioteca Trivulziana i Arxiu històrico-cívic, i la Col·lecció Vinciana. 
I finalment el CASVA (Centre dels Alts estudis de les Arts visuals)
* * *
Aquí s’acaba definitivament la nostra estada de vuit dies recorrent aquesta part del Nord d’Itàlia tan interessant, tant variada i tant bella. Recorrent tots els grans llacs, el Sud Tirol, les Dolomites i també Venècia, per les regions de la LLombardia, el Trentino, el Friuli, i el Vèneto, i ens ha permès descobrir ciutats tant belles i tant interessants com: Stressa, Locarno, Lugano, Bellagio, Varese, Como, Bolzano, Merano, Cortina d’Ampezzo, Trento, Venècia, Padua, Verona i finalment Milà.

Ha estat un viatge molt enriquidor i en certa manera també inoblidable…, la descripció del qual espero i desitjo que als lectors habituals d’aquest meu Blog no se us hagi fet massa feixuga, però es que m’ha semblat interessant i oportú de deixar constància detallada de totes les meravelles que nosaltres hem pogut contemplar i gaudir. 
Un viatge que us recomano vivament.

* * *
  • Ara sí que aquí definitivament s’acaba aquesta crònica italiana…



Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Castello Sforzesco, il Duomo, Llombardia, Milà, Vittorio Emmanuele. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s