De Sirmione, el poble dels gelats… a les boires de l’alta muntanya, en un sol dia… (05)


 Seguint el nostre periple per les terres altes d’Itàlia, avui deixem la Llombardia i la zona dels llacs al nord de Milà, i desde Varese, on vam passar la darrera nit, ens dirigirem a conèixer un dels llacs més grans del país. El llac de Garda.

És un dels més harmoniosos tot i que combina la costa baixa i plana a la part meridional amb pendents abruptes a la part occidental i la serralada del Monte Baldo a la ribera oriental, on ens enfilarem a la tarda.

La barrera de les Dolomites al nord ajuda a crear un clima suau, valorat des de temps immemorials pels habitants de la regió. És per això que també se’l coneix com el lago Benaco que vol dir beneficiós.

Després d’una llarga kilometrada en direcció Est, per l’autopista més transitada del país, la que va de Milà fins a Venècia, arribem a la petita localitat de Sirmione, lloc turístic per excel·lència, amb gernacions de turistes circulant pels seus carrers atapeits i menjant gelats, una de les especialitats del lloc.

 

La localitat, però, també es famosa per les seves instal·lacions termals, i per la imponent fortalesa del segle XIII, la Roca Scaligera. 

 També veurem l’església de Santa Maria Maggiore, del segle XIII-XIV, que al seu interior encara conserva uns interesants frescos

 
 
I finalment fem un tranquil passeig pels seus carrers, enmig de la gentada, contemplant les façanes plenes de flors…

 i tenim la sorpresa que fins i tot aquí, a la vora del llac, la presència del Barça i de Messi-10, és omnipresent, com ho demostra la samarreta d’aquest nen holandès…

Abandonem el poble definitivament per anar a dinar…

 …ens acostem a la propera població de Garda a la riba oriental  del llac on, després de dinar, ens relaxarem durant uns estoneta a la vora de l’aigua.

 

 I continuarem la ruta per la vora del llac en direcció nord fins arribar al pintoresc poble de Malcesine, dominat per la silueta del Castell Scaligero (s.XIII-XIV), que va pertànyer a la coneguda família veneciana a qui deu el seu nom.

Aquí fem una aturada per agafar un moderníssim telefèric-funivia giratori, que te la particularitat que mentre va ascendint va girant fent una volta sencera de 360º durant el recorregut.


Ens deixarà a dalt del Mont Baldo, a uns 2.200m., on podrem gaudir d’una bona panoràmica del llac, si la boira ens ho permet,

 i gaudir per uns minuts de l’ambient d’alta muntanya pasturant pels seus prats i veient una bonica mostra d’animals en semi llibertat.

 

La vista, però, com podeu comprovar, va ser força limitada,

 

 però a l’hora de fer el descens altre cop amb el telefèric-giratori vam poder contemplar una mica més la panoràmica del llac i del castell envoltat pel contrallum de la caiguda del sol…

 

A continuació seguírem el nostre camí per la riba del llac, i després per l’interior, fins al nostre destí final d’avui, la ciutat de Bolzano, ja en plena comarca de l’Alto Adige o Sud-Tirol


 
 * * *
Demà seguirem la visita a la zona del Sud-Tirol des del nostre nou emplaçament a la bonica població de Bolzano a l’Alto Adige…

  • La història continua aquí… (06)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Bolzano, Castell Scaligero, Llac di Garda, Malcesine, Mont Baldo, Sirmione. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s