Les DOLOMITES, una meravella de la natura… (01)


Fa pocs dies ha començat el setembre, l’estiu va quedant enrera, però nosaltres hem tingut un estiu mogudet. Dues escapades a Itàlia i una a Croàcia, Bosnia-Herzegovina i Montenegro.

Ja deia fa dies (aquí), que se m’acumulava la feina i que el dia hauria de tenir més de 24 hores.

Acceptant el repte i el compromís que vaig adquirir amb alguns dels companys/es del darrer viatge a Croàcia, de que penjaria les meves fotos ben aviat a internet, ho vaig fer amb tota la celeritat que em permetien les meves  “obligacions” de persona jubilada… El resultat va ser aquesta crònica del viatge en 10 capítols, que si algú no l’ha vist encara la podeu llegir a partir d’aquí...

Ara, amb la calma de la tardor que lentament s’acosta, tinc la intenció d’anar desgranant les cròniques que m’han quedat pendents, i entre elles, atès que de sempre m’he estimat i m’encanten les muntanyes, em ve molt de gust de començar parlant de la visita que vam fer durant tot un dia a la regió de les Dolomites durant el nostre penúltim viatge al nord d’Itàlia.

Era el sisè dia de la nostra estada pel nord d’Itàlia i havíem visitat ja els llacs principals. Érem doncs a la bonica ciutat de Bolzano, a la comarca del Sud-Tirol o Alto Adige. De bon matí vam agafar l’autopista A22 que es dirigeix cap al nord d’Europa,

 i al cap d’uns pocs kilòmetres, a l’alçada d’Ortisei, ens desviem cap a la dreta per la Val di Gardena 
per començar a fer el rosari de ports de muntanya a través del impressionant macís de les Dolomites. 
El primer que trobem és el Passo di Gardena (2137 m.)
i uns quants kilòmetres endavant arribem al magnífic Passo di Sella (2240 m.) on ens aturem per contemplar el panorama que ens envolta…

Podeu jutjar la bellesa d’aquest indret on dominen per damunt de totes les tres agulles anomenades “il gruppo di Sasolungo”

i també des d’aquest coll podem albirar per primer cop el cim més alt de la regió, la Marmolada, la reina dels Dolomites, amb els seus 3342 m.
i deixem la nostra empremta en aquest indret abans de prosseguir la ruta dels colls dolomítics…
Anem admirant les magnífiques vistes que ens proporciona la muntanya mentre l’autocar va fent camí per una carretera molt sinuosa, plena de corves i de trànsit, especialment de motos, 

fins que arribem a un dels altres colls famosos, il Passo Pordoi (2239 m.)

on hi ha un monument dedicat en honor al que fou famós ciclista Fausto Coppi.
A partir d’aquí iniciem una vertiginosa baixada cap a la vall, 

però haurem de tornar a remuntar encara fins el tercer i últim coll que ens queda abans d’arribar a Cortina. Il Passo di Falzárego (2105 m.)

Els telefèrics s’enfilen fins a cims que semblen inaccessibles…
Encara tenim temps de veure com treu el cap al fons, altre cop la Marmolada
  Iniciem l’últim descens ara ja finalment en direcció a Cortina d’Ampezzo…

i arribem per fi a l’ampla vall de Cortina, on dinarem…

* *
Després de dinar encara ens esperen emocions, ja que decidim de pujar amb un doble telefèric o funivia a un dels miradors que dominen la vall, on hi ha el Refugi de Faloria, a 2123 m.

De camí cap al telefèric, algú ens està observant…


Allà dalt disposarem d’un parell d’hores de temps lliure que jo aprofito per amarar-me del fantàstic paisatge i veure amb els meus propis ulls, i a través de l’objectiu de la meva càmera, tots els cims que rodegen aquesta vall extraordinària…


El telefèric-funivia ens durà a dalt d’aquesta carena que tenim al davant



i a mesura que anem pujant se’ns va obrint l’horitzó de la vall rodejada de grans pics…

Davant mateix tenim un dels gegants de la vall, la Tofana di Mezzo (3241 m.)


Malgrat no anar massa ben equipat de calçat, vaig a fer un tomb enfilant-me una mica per gaudir de més bones panoràmiques i amb un planell per situar-me…


Davant mateix es veu un dels gegants més allunyats de la zona, que si no vaig errat ha de ser la Croda Rossa (3146 m.)

Continuo la caminada observant el magnífic aspecte del cim proper il Cristallo (3221 m.)

i gaudim d’una panoràmica més general de l’entorn,

i al fons a la dreta apareix el mundialment famos conjunt de les Tre Cime di Lavaredo (3003 m.) 

 

El temps de voltar per aquest meravellós indret s’està acabant i donem una última ullada a la natura exuberant al nostre entorn, 

i tornem per anar a agafar altre cop el funivia de baixada cap a Cortina d’Ampezzo.

* *
Després d’aquesta magnífica estada en aquest lloc tant famós i emblemàtic de les Dolomites, emprenem el retorn cap a Bolzano per un altre itinerari que ens estalviarà de tornar a fer els ports de muntanya del matí.


Rodejant el magnífic conjunt del Cristallo, 

anem en direcció nord cap al Passo di Cima Banche (1530 m.), il Lago di Landro, i finalment il Passo di Tre croci (1814 m.), 

i finalment anem a sortir a la població de Dobbiaco, a prop de la frontera amb Austria, 

per agafar la carretera que en direcció nord ens portaria cap a Salzburg, i que en direcció contrària i fent una mica de volta, a través de paisatges meravellosos,

 ens portarà de manera directa altre cop fins a Bolzano, passant per Brunico i Bressanone.
* * 
Hem viscut, realment, un preciós dia d’alta muntanya…


  • La història continua aquí… (02)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Itàlia del Nord, les Dolomites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Les DOLOMITES, una meravella de la natura… (01)

  1. Pakiba ha dit:

    Has hecho un reportaje de las Dolomitas muy bonito, precisamente estuve allí en el mes de Julio cuando se hacia la Maratona( tengo fotos en el blog), ya que mi yerno es ciclista y la hizo. Es impresionante los macizos de montañas,los valles y su pueblos. Precioso.

  2. Maripepa ha dit:

    Tot i que ha ho conec, fa ja tants anys que no recordava que fos tan bonic. Una altra sortida de pocs dies per aprofitar quan ptinguem uns dies. De momnet cap a Croàcia i Eslovènia! Ja us en farem cinc cèntims…

  3. Salvador ha dit:

    Benvolgudes amigues, sí realment aquest indret de les Dolomites és excepcional. Pels qui sempre ens ha agradat la munyanya és un lloc que s'ha de conèixer.

    Desitjo Maripepa que us provi molt per Croàcia. Jo ja he acabat la meva crònica per si la vols consultar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s