DUBROVNIK, la perla de l’Adriàtic, la reina de Croàcia… (01)





Dubrovnik és la joia del turisme croat.
Arribar per primer cop a la ciutat al capvespre, té el seu encant…


En el nostre periple per terres dels balcans, estarem durant quatre dies voltant per aquí, dos dies al principi i dos dies més al final del viatge.


Cap al segle VII, l’incipient port comercial va ser destruït per la invasió dels bàrbars. Els seus habitants es van refugiar en un illot (ragusium) fins que es va normalitzar la situació. De la barreja dels dos pobles va nèixer Dubrava (pels eslaus), o Ragusa (nom llatí).

Cap al segle XIII va ser controlada pels interessos venecians, però aviat es va convertir en ciutat estat, a la manera italiana, i competeix amb Venècia en el camp comercial. Al cap de dos segles de sotmetiment es va proclamar República. 


El lema de la ciutat de Dubrovnik, és Llibertat. A l’entrada de la ciutat hi ha una inscripció on podem llegir: “Ni per tot l’or del món s’ha de perdre la llibertat”.


En la ciutat destaca de manera molt especial la seva pedra blanca i brillant que ha pogut resistir el pas de plagues, conflictes, terratrèmols i invasions dels bàrbars. La antiga Ragusa ha sabut romandre gairebé intacta protegida per les seves espectaculars muralles, un dels seus principals atractius actuals…, però actualment està patint una altra mena d’invasió menys cruenta però potser també igualment perillosa, la invasió del turisme de masses.


Fa poc vam ser a Venècia i també vaig tenir la mateixa sensació. Són ciutats tan populars, s’han fet tant famoses a nivell mundial, que dia rera dia es veuen envaïdes per milers de turistes. La moda dels grans creuers també hi ha influït de manera molt especial… veure aquells grups enormes de gent caminant com un ramat de bens darrera una persona que porta una pancarta amb un número, fa autèntica basarda…


Digueu-me pessimista o catastrofista, però aquestes belles ciutats perden tot el seu encant quan els seus carrers, places i edificis medievals antics, es veuen envaïts per la gent, desfigurats per les multituds de terrasses de bars i restaurants i els seus enormes para-sols que trenquen qualsevol possibilitat de contemplar-los en la seva bellesa original, o per les innombrables botigues i tendes de souvenirs. Sembla que els turistes només busquen adelerats que carai poden emportar-se d’aquell lloc tant emblemàtic que estan visitant, o potser hauríem de dir, que estan simplement i literalment “trepitjant”. Alguns semblen “tocats” per una febre consumista irresistible…


Visitar aquestes boniques ciutats en aquestes condicions i afegint-hi a més la calor de l’estiu, comença a ser no gaire gratificant. Almenys aquesta és la meva percepció. Amb tot, us vull regalar amb unes quantes de les fotos “salvables” -malgrat els obstacles i les gentades- que vaig poder obtenir de la ciutat de Dubrovnik.


Com ja he dit abans, vam començar la visita a la ciutat al capvespre del primer dia i ja podem contemplar alguns dels edificis emblemàtics rodejats de gent…

i també el gran ambient dels carrers i alguna actuació musical com aquesta…

* *
Per ser el primer contacte no va estar gens malament…, però al matí següent era l’hora de la veritat i, armats de molt valor, i disposats a patir calor de valent i a lluitar contra les masses, vam començar la visita general de la ciutat de Dubrovnik.

En primer lloc anem al claustre i convent dels franciscans 

on també s’hi allotja l’antiga Farmàcia del 1317.



 i on encara es poden veure vestigis dels projectils de la passada i encara molt recent guerra.


Després fem un passeig pels estrets carrerons del nord de la ciutat, on més tard anirem a dinar, i que són a redós de la muralla i de la gran Torre Minceta.






A continuació arribem a la Plaça principal, plena de gom a gom des d’on intentem captar la bellesa dels seus edificis

carrer principal, Placa o Stradum
el Palau Sponza, o Casa de la moneda i Duana
la torre del rellotge de 31 metres.


Visitem també l’interior del Palau del Regidor…,
interior del Palau, avui seu del Museu

 

el gran Lema del Regidor: “Oblidat de les coses privades,
i tingues cura de la cosa pública”.

la Catedral,


amb un bonic exemplar d’orgue

 i el bonic port de Dubrovnik…


* * *
Després del dinar vam agafar una embarcació per anar a conèixer un petit poble de la costa, Cavtat on disposaríem de temps lliure per passejar.

Sortint del port passem pel costat d’un d’aquests immensos creuers que impressionen per les seves dimensions.


Arribem al bonic poble i aprofitem per fer un passeig circular per la costa que ens recorda molt els paisatges idíl·lics de la nostra Costa Brava,

 i alguns agosarats, vam aprofitar per sucar-nos a les transparents aigües del mar Adriàtic…


una autèntica delícia…!!

* *
De retorn a Dubrovnik encara vam tenir temps d’enfilar-nos a les muralles per gaudir d’unes vistes esplèndides sobre la ciutat, 

just en aquest moment sortia el creuer cap un altre destí…
la gran Torre Minceta, és el punt més alt de la muralla
la Font d’Onofre, realitzada el 1438 per Onofrio de la Cava
la muralla damunt el penya-segat
aquí davant L’illa de Lokrum
mariner dalt la muralla amb l’illa de Lokrum al fons
 Aquí acaba la nostre estada i el contacte amb la ciutat de Dubrovnik…, encara tornarem al final del viatge, però no veurem altra cosa més que el mateix que hem vist i us he explicat fins aquí. 
Encara, però, aprofitarem per visitar l’illa de Lokrum i fer un deliciós bany i també un altre recorregut per la muralla.

Demà anirem ja cap a l’interior del país, l’objectiu el Parc Natural dels llacs de Plitvice i la capital Zagreb.

* * *
  • La història continua aquí (02)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Croàcia, Dubrovnik. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a DUBROVNIK, la perla de l’Adriàtic, la reina de Croàcia… (01)

  1. Anonymous ha dit:

    Sí, una veritable perla i un apunt magnífic amb fotografíes i les teves reflexions. Jo no em miro el turisme malament … senzillament els ignoro i jo vaig a la meva. Penso que tothom té dret a gaudir de la bellesa; és qüestió de trobar l'hora i el moment oportú.
    Costa de creure que fa ben poco estaven en guerra ….
    Roser

  2. Pakiba ha dit:

    La perla del Adriatic es una maravella i amb el teu reportage m'has fet tornar a gaudir de cuan vaig seri

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s