Quan s’acumula la feina… i el dia només té 24 hores…


Em trobo en un dilema…

Els parents o amics que em visiteu regularment, recordareu que al mes de maig vaig començar a penjar les cròniques de la nostra estada per terres Turolenses, amb seu a Orihuela del Tremedal, i vam anar descobrint llocs interessants que desconeixíem…

La darrera crònica la vaig penjar el 15 de juny, on parlava de l’impressionant Castell de Peracense 
(vegeu aquí) i tot just dos dies després marxàvem cap a Assís, a la regió de l’Úmbria italiana.

En tornar d’Assís, després de vuit dies de voltar per terres franciscanes, el 28 de juny vaig fer aquest altre post (vegeu aquí), aquest cop un únic post amb un afegit, intentant sintetitzar en una sola crònica la quantitat de llocs, esglésies, monuments i joies d’art que vam poder contemplar.

Però, els dies passen volant, i gairebé sense adonar-nos-en ja érem a finals de juny, i a primers de juliol tornàvem a marxar cap a Itàlia, aquest cop per visitar la regió dels llacs, la regió del Sud-Tirol, les Dolomites, i acabar a Venècia… Quina bogeria…!! 
Tot just vam arribar el passat dia 13. 

De seguida, i en calent, el dia 15, tot just avui fa vuit dies, em vaig afanyar a fer una crònica d’aquest darrer viatge, per fer un petit “tastet” de tot allò que havíem conegut i trepitjat, amb la intenció que els amics i parents poguessin seguir les nostres aventures (vegeu aquí).

Aquesta crònica italiana tinc intenció de anar-la explicant amb més detall i amb més calma, ja que val molt la pena per les belleses que vam poder veure, però ara ja ens trobem planificant una més que probable nova sortida.
Encara no sabem quan ni com, però l’estiu és llarg i les vacances també, i un dels nostres propers objectius seria conèixer Croàcia i Bosnia-Herzegovina…
Serà, doncs, si es produeix, més feina acumulada.
Això provocarà un desordre força notable en la cronologia de les meves cròniques, però no em vull atavalar ni atavalar-vos. Tot són experiències que vull explicar i meravelles que vull mostrar, altrament no podríem gaudir dels centenars de fotos que hem fet i que crec val la pena que tots poguem compartir, oi?

Tot això que us he exposat fins ara és en certa manera per donar sentit i explicació a l’aparició de noves cròniques, aparentment desordenades, que aniré penjant en aquest meu Blog al ritme que bonament pugui…

Reprenent el fil de la narració per terres Turolenses, ara tocaria presentar-vos l’entorn natural de
“Les llacunes de Gallocanta” 

 

la llacuna estepària més gran d’Espanya, on passen l’hivern aus migratòries del nord d’Europa, i de retorn el “Museo del Azafran” a Monreal del Campo, comarca del Jiloca.

Però tot això, si Déu vol, serà d’aquí a una estoneta…

* * *

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Croàcia, Itàlia, Terol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Quan s’acumula la feina… i el dia només té 24 hores…

  1. Pakiba ha dit:

    He llegit la teva entrada i saps una cosa , jo vaig seri al mateix puesto del 6 al 14, va ser fantastic.
    Si entres al meu bloc o veuràs.

  2. zel ha dit:

    Em fas una enveja…però de la sana, eh? Gaudeix!

  3. Pakiba ha dit:

    Hola Salvador, ha sigut tota una casualitat.Tot el que dius de Venécia es la pura realitat, havia tantisima gent que no van puguer entrar a la basílica i una calor que no es podia respirar i carisim una tónica a la plaça en va costar 10 € a la una del migdia. Jo feia molts anys que havia estat i hará en vaig quedar una mica desabuda del seu encant.
    Les Dolomitas va ser un altre cosa,tan impressionant que tin ganes de tornari. Pero tot plegat un viatge molt maco.
    Disfruto molt passan per el teu blog i veien el viatges que fas.
    Una abraçada
    Paki.

  4. Em sembla Salvador que no et quedarà cap més remei que fer hores extres!

  5. Mercè Piqueras ha dit:

    Itàlia és un d'aquells llocs on no em cansaria mai d'anar. Aquestes cròniques teves em fan viatjar virtualment, veure llocs que m'agradaria conèixer i recordar-ne d'altres ja vistos abans. Si en el proper viatge a Croàcia aneu a Split, no deixeu de veure la placa de ceràmica escrita en català. Me'n va enviar la foto una amiga i gràcies a un lector del meu bloc he descobert algunes coses sobre el significat d'aquella frase catalana.

  6. angkor ha dit:

    com algun dels teus lectors, espero amb ànsia la teva història per terres italianes! Aquest “tastet” a mi no em serveix, eh??. Comentar-te que m´agrada llegir sobre els teus viatges i veure les fotos. Felicitacions per la teva feina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s