A la descoberta d’ASSÍS i el Giotto per terres franciscanes de l’Úmbria


Segurament hi deu haver pocs sants que hagin proporcionat tant de material als artistes pels retrats…

 De tots ells, potser el més conegut per tota la família franciscana, per l’autenticitat i la força expressiva que té, sigui aquesta representació de “il Poverello” d’Assisi, que va pintar Cimabue cap al 1280, a la pared de la basílica inferior del Sacro Convento – Basílica de Sant Francesc a Assís, a l’Úmbria.

Feia anys que volíem anar a ASSÍS, i aquest any ens va sortir la possibilitat de fer-ho amb un grup d’amics de la comunitat dels Caputxins de Sarrià, més alguns altres de la comunitat d’Arenys de Mar. El pare Mateu d’Arenys era el cap espiritual i el Miquel de Sarrià, el responsable-director del grup.

Vam agafar el vaixell de Grimaldi i marxàrem cap a Itàlia…

 
Hem recorregut amunt i avall la majoria de llocs que tenen un significat i un record franciscà per haver estat claus i importants en la vida i l’obra de Sant Francesc.

Això ha comportat passejar-se per les terres de l’Úmbria, una magnífica regió italiana propera i força semblant a la Toscana.

Visitar aquestes terres italianes vol dir sempre quedar empapats d’art i de bells paisatges. Recórrer els llocs on sant Francesc va néixer, viure, i morir ha comportat visitar tots aquests llocs:

ASSÍS per descomptat,  i en primer lloc…

panoràmica d’Assís des de la part baixa
la Rocca Maggiore
temple de Minerva (s.I a.C.)
Perugia,

Le Carceri, 

 

la Porciúncula (Sta. Maria dels àngels), 
 
 
 
Rivotorto, 

Sant Damià,
 

La Verna,
 

  

la vall de Rieti,

 
Greccio, 

el santuari de Greccio, arrapat a la roca
 
Spoleto,

interior amb magnífiques pintures de Pinturicchio i Lipi
 
i finalment Orvieto, amb la seva espectacular catedral.
 
 

En aquests anys del 1200 i endavant, a Itàlia floreixia el renaixement italià amb molta força que va donar noms tant il·lustres com Cimabue (que fou el mentor de Giotto, i que revolucionà la pintura italiana. Se’l considera l’últim gran pintor de la tradició bizantina), Giotto,(1267-1337) és l’artista considerat com l’antecessor del Renaixement, el qual va començar a dotar de tridimensionalitat les seves figures. Va treballar de forma magnífica les ombres, els plecs de les robes i les expressions facials, a més els seus quadres transmeten les emocions que manifesten els seus personatges.

 
 

  

Després de Giotto vingueren els representants del Primer Renaixement o Quatroccento en la pintura, que foren Masaccio, Fra Angelico, Paolo Uccello, i Filippo Lippi.

de Filippo Lipi vam poder contemplar aquesta Anunciació,
i aquest magnífic naixement a l’absis del presbiteri de la catedral de Spoleto
A aquests genis de la pintura els seguiríen una nova generació de pintors els quals portarien el Renaixement cap a la seva plenitud. Aquesta generació conformada por Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio, Andrea Mantegna i Piero della Francesca seria la que treballaria amb l’estil més pur del Quatroccento.
Descobriment i prova de la Vera Creu, del cicle d’històries de la Santa Creu.

Mentre durava la màxima expressió d’aquest estil i d’aquests pintors, ja havien nascut els que serien els predecessores d’aquest movimient i crearien la segona part del Renaixement: el Cinqueccento. Els 4 máxims exponents d’aquesta etapa foren Leonardo Da Vinci, Miquel Àngel, Rafael y Tiziano, cronològicament.
L’estil i els temes entre aquests pintors ja foren diferents ja que van sorgir en èpoques distintes.

el rapte d’Europa de Tiziano

No és la meva intenció aquí fer un estudi aprofondit de la pintura italiana d’aquests temps, només he fet aquest apunt per emmarcar l’època i els artistes que voltant per itàlia et pots anar trobant a cada pas. Tots aquests grans artistes que hem mencionat amb el seu mestratge, van omplir de magnífiques e impressionant pintures i obres d’art, temples, palaus i catedrals per tota la geografia italiana.

Ja que el nostre viatge tenia l’epicentre a ASSISI, ens vam interessar principalment per tota la fantàstica obra de Giotto que vam poder contemplar a l’interior del Sacro Convento – Basílica de Sant Francesc, una autèntica meravella, on es descriu un cicle de vint-i-vuit frescos inspirats en la història i llegenda de la biografia del sant escrita per Sant Bonaventura.

També vam poder veure obres de Cimabue i d’altres pintors que sortiren d’aquella escola com Lorenzetti, Cavallini, Turriti, tots ells grans artistes, per acabar de decorar de manera impressionant tant l’església superior com la inferior.

Una altra de les joies d’aquest viatge ha estat poder contemplar l’original, l’autèntic Crist de Sant Damià, que és una creu d’estil bizantí d’autor desconegut, creada cap a l’any 1190 per a l’esglesiola dedicada a Sant Damià, encarregat segurament per un gremi de comerciants d’Assis.

El procés de conversió de Sant Francesc d’Assís fou llarg, i en aquesta la seva segona gran trobada amb el Crist, del que ens ha quedat constància, té lloc davant d’aquesta Creu de Sant Damià, quan Crist li respon a la seva pregunta i inquietud amb aquestes paraules: “Francesc, ves i repara la meva església que amenaça ruïna”.
L’oració davant el crucifix de Sant Damià, a parer d’alguns biògrafs, és la resposta que Francesc dóna a aquestes paraules…

 Pregària de Sant Francesc:

“Déu altíssim i gloriós, il·lumineu les tenebres del meu cor i doneu-me una fe recta, 
una esperança certa i una caritat perfecta.
Doneu-me també, Senyor, el seny i el coneixement necessaris perquè acompleixi el vostre sant i ver manament”

El viatge ens ha permès conèixer en profunditat la vida i l’obra de Sant Francesc d’Assís, de gran veneració a tota la contrada, i el fet d’anar acompanyats per un pare caputxí realment entusiasta i fervorós de l’esperit franciscà ens ho ha fet viure amb més intensitat. Han estat uns dies rics i plens d’art i d’espiritualitat.

* * *
A continuació un tastet més d’art i un xic d’espiritualitat…

ASSISI és una ciutat medieval encantadora, i aquí podeu veure alguns dels seus edificis i racons més emblemàtics

la Porta Nova

Basílica de Santa Chiara
Piazza del Comune
Catedral de San Rufino i Santa Chiara, des de dalt de Rocca Maggiore
Basílica de San Francesco
Chiesa di Santo Stefano

 Però, a més, l’estada a Assisi ens va permetre viure una de les tradicions religioses més arrelades a la ciutat, la festa del Vot de Santa Clara, que és una jornada de gratitud per les dues vegades que la invocació de la santa va servir per alliberar la ciutat de l’assalt dels enemics.

S’organitza una gran procesó on tot el poble desfila amb les diverses confraries, les autoritats, el bisbe i capellans, els clarins o trompeters del Comune, i els religiosos i religioses, des de l’església de San Rufino, a la part alta de la ciutat, fins a la Basílica de Santa Clara (Chiara d’Assisi)… (veieu aquest instant)

A l’interior de la Basílica se celebra una pregària i es canta l’himne a la santa, i després sortint de l’església continua la processó cap a Sant Damià, a la part baixa de la ciutat,
(veieu aquí la sortida)

on seguiran les lectures, els cants i les benediccions, acabant amb una exhortació del bisbe i una benedicció eucarística.

Val la pena veure la petita mostra d’aquesta festa i comprendre l’intensitat amb la que tot el poble hi participa.

* * *

La crònica segueix aquí…

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada ha esta publicada en Assís, Assisi, pintura, processons, Renaixement italià, Sant Francesc d'Assís, Santa Clara d'Assís, Umbria, Vot de poble. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s