TUNISIA – de les coves troglodites als deserts oberts…(03)


  • La crònica del viatge comença aquí…
Hem dormit a Matmata dins una cova prou confortable… Era dins l’hotel Diar El Barbar, que era a tocar del desert, i que fou construït seguint l’esquema de les cases troglodites, amb un pati interior i les habitacions excavades a la roca.

Aquest matí començarem per visitar una de les vivendes típiques d’aquest lloc…

Característic de la ciutat de Matmata i de la regió son les anomenades cases troglodites, cases construïdes excavant la muntanya, que era buidada pel centre formant un pati,

les habitacions ventilaven a aquest pati interior i així eren fàcilment defensables si és que es veien des de l’exterior; a més protegeixen del fred a l’hivern i de la calor a l’estiu; el problema es que en cas d’aiguats forts, l’aigua de pluja no pot desaiguar, i la muntanya al ser d’arena i no de pedra es pot enfonsar fàcilment.

Algunes d’elles fins i tot tenen pintures al sostre…

Els turistes visiten aquestes cases, i hi ha a la zona diversos hotels.
L’hotel Sidi Dris es va utilitzar per rodar la Guerra de les Galàxies de Georges Lucas.

Les cases tenen diverses habitacions, cuina, bany, i tot el necessari,
però ja no hi viu ningú per necessitat, únicament unes 50 famílies hi viuen per cobrar per les visites; moltes d’aquestes cases s’han dotat d’electricitat i s’han millorat cuines i mobiliari.

Aquí en vam visitar una mostra on la senyora de la casa ens obsequià amb un té i ens feu una petita demostració de com molien el gra.

Les estances es veien prou confortables,

(la sala d’estar ben ampla i totalment excavada a la muntanya)

i just al costat estaven construïnt una nova vivenda per la filla que s’havia de casar aviat, tot excavant la terra. L’una amb l’altre es comuniquen a través de tunels.

(nova habitació ja totalment excavada…)

Certament interessant veure com poden arribar a viure aquesta gent amb el mínim indispensable i sense gaires comoditats.

Molts subsisteixen amb una mica de bestiar, quatre gallines, quatre cabres o algun que altre ramat els més afortunats.

L’itinerari ens portarà ara fins a la població de Douz, coneguda popularment com la porta del desert. En aquest indret teníem previst de fer l’aventura de passejar en camell, més ben dit en dromedari, els d’una sola gepa, i quan vam arribar ja ens estaven esperant tots ben pacients…

Antigament Douz fou una estació de caravanes però modernament la vila ha esdevingut turística per la possibilitat que dona de veure el desert de ben aprop.
Celebra un mercat diàriament en el que una vegada a la setmana es comercia en dromedaris i rucs.

Es de destacar el “Festival internacional de Sahara-Douz” que pretén il·lustrar la vida de la tribu nòmada dels m’razigs, avui quasi sedentaritzats (també hi ha un museu amb aquesta finalitat), i d’altres tribus nòmades veïnes (algerianes, líbies i egípcies), i es fa un cop a l’any, a l’hivern, durant quatre dies, i es celebren curses de cavalls (100 km), marató de dromedaris (conduits per meharistes durant 42,5 km) i altres activitats esportives especifiques del desert.

La passejada en camell té un component turistico-cutrillo, ja que et vesteixen amb turbant i una gel·laba de ratlles per semblar touaregs del desert, però l’efecte resultant és que semblem turistes en ple carnaval…, però en fi, forma part de l’experiència i la veritat és que ens ho vam passar força bé.

La caminada pel desert es va fer feixuga, ja que el moviment del dromedari és força violent i es nota als teus darreres…, sort que va ser relativament curta.

Vam fer una pausa al mig de les dunes, impressionants de blancor, i mentre èrem allà parlant amb els nostres guies acompanyants, ens aparegué un cavaller emmascarat… el cavaller negre,

que per un moment vam pensar si allò podria ser una mena d’atracament enmig del desert i acabar amb un bon ensurt, però no, afortunadament va resultar ser un espavilat magrebí “caça turistes” que per uns pocs dinars et deixava fer la foto dalt del cavall… La saben ben llarga aquests àrabs per treure diners (dinars) d’allà on sigui. Val a dir que va resultar un home molt simpàtic

Com a record i agraiment per tornar-me sa i estalvi a casa, poso aquí la foto del meu dromedari

i també la del nostre guia acompanyant, en Mohamed

(aquí en Mohamed i jo amb el cavall negre del cavaller negre, després d’haver pagat els dinars corresponents…)

El retorn a la base va ser força plàcid, i fotogènic…

No em direu que aquesta estampa no sembla una autèntica postal de Nadal…!!!

Per celebrar l’aventura ens vam fer tots plegats una foto de conjunt

Aquí teniu el “catalan team” com ens va anomenar el guia Nizar durant tot el viatge

(a nivell informatiu destaco que el viatge va ser molt ben organitzat pel Club Català de Viatges / Meridià viatges, de Barcelona)

* * *

Però aquí no s’havien acabat encara les aventures del matí, ja que mentre esperàvem per anar a dinar vam tenir l’oportunitat de provar de fer un vol en un ultralleuger, i tant la Marta com jo ens hi vam animar a provar-ho. Va ser fantàstic…

Un vol per sobre les dunes i l’oasis de Douz, una nova experiència molt gratificant.

Les dunes semblen petites onades sota la meva mà.

Mentre el xofer (Mohamed) i el guia (Nizar) s’ho miraven divertits…

Més endavant us en parlaré d’ells dos

Dinem en un hotel magnífic i prenem cafè relaxadament a la vora d’aquesta desaprofitada piscina, són avantatges de viatjar a l’hivern…

i a la tarda emprenem la travessa del gran llac salat el Chott el Jerid camí de Tozeur on arribarem al capvespre

El Chott és la planura més gran que hi ha a Tunisia, amb una extensió d’uns 5.000 km2.
El lloc ha sigut objecte d’alguns projectes extravagants, com quan a finals del s.XIX, Fernando de Lesseps, volia construir un canal que comuniquès l’extrem oriental del Chott el Jerid amb el Mediterrani
És un autèntic mar de sal amb poca aigua a l’estiu i una mica més a l’hivern, constituït per un terreny pantanós i salat.

Actualment una carretera recta d’uns 80 kms. permet travessar-lo sense cap perill.

A mig camí trobem algun venedor i uns WC de “confort normal”.

La gran extensió del Chott origina sovint emmirallaments que fan la impressió que hi ha un autèntic mar al nostre voltant

Amb les darreres llums del dia vam arribar al nostre destí d’avui, la ciutat de Tozeur, capital de la comarca del Jerid, “el país de las palmeres”, ja en plena zona de desert i d’oasis.

Tozeur és el més gran dels oasis de Tunisia, amb un immens palmerar de més de mil hectàrees de terreny cultivable. Produeix el dàtils de millor qualitat, famosos mundialment com el “deglet nour” o “dits de llum”.

Demà ens espera un dia intens on visitarem els oasis de muntanya i anirem a les dunes del desert amb 4×4 per fer una mica el boig…

* * *

Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a TUNISIA – de les coves troglodites als deserts oberts…(03)

  1. Lídia ha dit:

    Fantàstica crònica d'un viatge. et seguire d'ara endavant, haig de dedicar una mica mes d'estona a llegir-ho amb deteniment. Tinc un petit problema m'agrada tan mes llegir en paper, encara que aquí les fotografies i tot plegat es veu tan be.

  2. fer ha dit:

    Bonitas fotos, qué recuerdos! Un saludo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s