TUNISIA – de la costa cap al món troglodític…(02)



  • La crònica del viatge comença aquí…

Sortim de Sfax molt de bon matí, encara fosqueja, ja que hem de fer un llarg camí tot vorejant la zona costanera del Golf de Gabès.

Aquí fem una petita parada per reposar el conductor i fer allò que s’ha de fer de tant en tant quan es viatja molt en autocar.

Gabès va tenir una certa importància com a port on s’embarcaven les mercaderies de les caravanes que creuaven el desert del Sahara. Més endavant quan es va trobar petroli al golf de Gabès es va construir un port modern i una petita industria, però que mai ha arribat a competir amb la de Sfax.

Aprofitem per contemplar el petit mercat local, molt ètnic, poc organitzat, molt autèntic. En podríem dir un “basar de les espècies” en miniatura, molt casolà

(personatges ètnics escalfant-se amb els raigs suaus del sol del matí)

A continuació seguim la ruta fins arribar a l’embarcador per agafar el petit ferri que ens portarà fins l’illa de Gerba

Els ferris surten contínuament de un costat a l’altre i transporten de tot.

(el petit autocar “Evasion” era el nostre…)

Hi ha alguns que sembla s’en porten la casa al damunt i tot…

Arribats a l’illa la primera parada la fem al poble de Guellala, famós pels seus obradors de ceràmica tradicional i artesanal, on un operari ens fa una petita demostració

i aprofitem per fer alguna compra d’artesania local

La vila és una de les quatre de l’illa on encara es parla berber
(les altres són Ajim, Sedouikech i El Mey)

Després ens traslladem a l’extrem oriental de l’illa on hi ha la ciutat principal, la capital de l’illa Houmt Souk on fem una passejada per veure els bonics racons del seu centre peatonal, amb carrerons, socs i placetes plenes de cafès i restaurants,

botigues i sobretot moltes bugenvíl·lies florides

A Houmt Souk és un dels pocs llocs on és tradició la crida del peix, en què els compradors fan la seva oferta amb un cop d’ull o un moviment de cap, quan els venedors canten els preus.

És un espectacle digne de veure i vam tenir la sort d’arribar en el precís moment que l’estaven realitzant. És l’equivalent a les nostres subhastes de peix ara totes informatitzades…

Ens va cridar enormement l’atenció el senyor assegut en una mena de trona amb una flor a l’orella que sembla ser com una mena de director d’orquestra,

sembla ser que és ell qui controla tot el moviment i les vendes, ell fixa el preu i està pendent dels moviments de cap dels compradors o d’una simple acció de picar l’ullet.
Els ajudants simplement ofereixen el peix i canten els preus…

Simpàtic i tradicional de veritat, i també eren remarcables els personatges amb vestimenta típica que anàvem trobant pel carrer, com aquesta senyora que llueix el vestit típic de l’illa, un vestit llarg, un mocador brodat a les espatlles i un magnífic barret de palla.

Vestuari que recorda molt al tradicional que lluïen no fa gaires anys les dones eivissenques.

També els homes tradicionalment vesteixen aquesta gel·laba blanca i barrets…

Després de dinar ens traslladem per visitar un lloc interessant.
La antiga sinagoga de La Ghriba.
El seu nom significa “la meravellosa” i acull a una comunitat jueva descendent dels exiliats de l’època de la destrucció de Jerusalem.

És un centre espiritual de peregrinació jueva en el que es concentren nombrosos fidels de totes les parts del món quan celebren la seva trobada anual el dia 33 de la Pasqua jueva.

La sinagoga primitiva sembla que va ser fundada el s.VI a.C., i s’enorgulleix de posseir un dels exemplars més antics que es coneixen de la Torà.

L’actual sinagoga data del 1920. Es un edifici modest però bonic. Per entrar-hi demanen respecte i t’has de descalçar i cobrir-se el cap, les dones amb vel i els homes amb la kipa (kippah) tradicional jueva,

i on per cert, vam trobar un petit grup d’homes resant o llegint la Torà.

(veiem que tots dos porten el típic gorro vermell tunesí
la chechia“, enlloc de la kipa…)

En acabar la visita sortim de l’illa amb les darreres llums del dia i de la posta de sol

per dirigir-nos finalment cap a la localitat de Matmata on passarem la nit en un hotel troglodític excavat a la roca.

Nosaltres vam dormir en una autèntica cova…

Demà ja ens endinsarem de ple en la zona de desert i dels oasis de palmeres…

* * *
Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a TUNISIA – de la costa cap al món troglodític…(02)

  1. F.Puigcarbó ha dit:

    ja et dic sempre que ets el rei dels reportatges, t'haurien de subvencionar. No volia tornar a Tunisia des de lo de Hammamet, però me n'has tornat a fer venir ganes.salut.

  2. Salvador ha dit:

    Gràcies Francesc per les teves lloances. Potser si que m'hauré de plantejar de publicar les meves cròniques…Però espera a que l'acabi sencera que encara llegiràs més meravelles…Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s