IZMIR – PÈRGAM – Izmir (23)


  • La crònica del viatge comença aquí…


Avui sortim d’Izmir (l’antiga Esmirna) camí de Pèrgam,
i ja des de les finestres de l’hotel ens crida l’atenció la gran quantitat de banderes turques que hi ha per tot arreu, ja que demà que serà 29 d’octubre, Turquia celebra la seva festa nacional, la commemoració del 86è. aniversari de la declaració del país com a República Democràtica, l’any 1923.
(vegeu aquí)

A la tarda passejarem per la ciutat i podrem contemplar millor els preparatius de la festa, però ara ens dirigim cap a conèixer la important ciutat històrica per excel·lència de Pèrgam, que conegué el seu període més esplendorós al segle III a.C.

Fou habitada inicialment pels perses i Pèrgam no es va desenvolupar fins a l’època d’Alexandre el Magne. Fou cedida als romans l’any 133 a.C., i es va convertir en la capital de la província romana d’Àsia, origen del futur Imperi Bizantí.

Visitarem l’impressionant acròpolis i veurem el seu magnífic Teatre i el Temple de Trajà.

Aquesta maqueta que es troba al Staatliche Museen de Berlin, ens dóna una idea de la magnitud que la ciutat antiga va arribar a tenir.

L’acròpolis està situada damunt un promontori rocós a una alçada de 275 m. i domina tota la plana al seu voltant. Era rodejada per un triple cinturó de muralles de les que queden algunes restes, i es van construir diversos temples i palaus, així com també eficis públics i privats.

La imponent estructura que aguanta tota la plaça de la part superior on hi havia el Temple de Trajà és realment impressionant.


Arcs i voltes de una solidesa considerable per aguantar tot el pes de la plaça superior.

Des de la part superior de l’acròpolis podem apreciar la prespectiva del Teatre que posseïa unes grades en 78 nivells amb una pendent molt marcada que arribava a uns 40 metres d’alçada, i podia acollir uns 10.000 espectadors. Fa realment impressió.

Les poques columnes que queden a la part superior de l’acròpolis donen idea del magnífic Temple que havia arribat a ser.

Una anècdota simpàtica i oportuna em va permetre captar aquesta família típicamernt turca que segurament celebraven el naixement d’una criatura o algun altre aconteixement familiar i es van voler fer la foto en aquest indret al peu del temple per commemorar-ho.

Tot baixant de l’acròpolis trobem les restes que queden del que fou el famós Altar de Zeus.

L’altar de Zeus, actualment al Museu Pergamon de Berlin, fou aixecat en el segle II a.C. i constava d’un gran basament, la part que encara es pot veure aquí

decorat en tres costats per uns esplèndids frisos amb alt-relleus que representaven una Gegantomàquia (una lluita entre deus i gegants), estava constituïda per una gran columnata jònica que s’obria en direcció a l’oest, i a la que s’accedia per una majestuosa escalinata i dos porxos laterals.

(veieu-lo aquí en el Museu de Berlin)

* *
Acabada la visita a Pèrgam, vam dinar i després ens dirigim de retorn cap a Izmir on disposarem d’unes hores de la tarda lliures per conèixer una mica el centre de la ciutat i el seu passeig marítim

Ens sorpren, com ja hem comentat abans, la quantitat de banderes turques que hi ha per tot arreu amb motiu de la celebració a l’endemà de la seva festa nacional. No tenim nosaltres tantes banderes ni molt menys quan celebrem la nostra Diada.

També crida molt l’atenció el sentiment nacionalista que s’hi respira manifestat també en el nombre de banderes amb la cara d’en Mustafà Kemal “Atatürk”. L’home que va proclamar la república democràtica l’any 1923.

Ens comentà en Haluk, el nostre guia, que precisament a Izmir, la tercera ciutat important de Turquia, i la segona en importància econòmica pel seu port i la seva activitat industrial, és on hi havia el nucli més important d’oposició a l’actual govern que en els darrers anys ha estat fent un gir més pro islamista.

Mentre passejàvem per la ciutat contemplant alguns dels seus monuments

(un simpàtic personatge del país)

ens vam acostar cap al passeig marítim a l’hora del capvespre i vam poder gaudir d’una magnífica posta de sol en la gran i bella badia d’Izmir.

Fou com un gran colofó estètic a un viatge molt complet que ens ha permès conèixer a fons part d’aquest enorme país, aquest interessant i variat país que és Turquia

Des de l’habitació de l’hotel vam poder veure les darreres llums del crepuscle sobre la badia i la ciutat de nit rodejada de milers de llums dels barris perifèrics abans de retirar-nos a descansar.

* *
A l’endemà, mentre en Haluk, el nostre guia local, ens acompanyava a l’aeroport, va desitjar-nos molta sort i salut, i esperava que la nostra estada a Turquia hagués estat profitosa en tots els sentits.
Gràcies Haluk per la teva companyia i per les teves explicacions tan acurades i erudites que ens han fet viure a fons tant la història del país, com també la seva realitat actual.

Un vol interior ens traslladà fins a Istanbul on un altre avió de la Turkish Airlines ens tralladarà en vol directe fins a Barcelona.

(adéu Istanbul)

(l’últim adéu al mar de Màrmara)

Però…, això de la globalització té algunes sorpreses, perquè mentre l’avió ple de catalans i algun que altre turc tornava cap a Barcelona, aquesta xineta emprenia un vol lluny del seu país, no se sap ben bé cap a on…


* * *
No puc acabar aquesta extensa crònica sense expressar també el nostre agraïment al guia que des de Barcelona, i per compte de l’agència de viatges, en Lluís Miquel, ens acompanyà en tot moment i que també amb la seva sapiència ens il·lustrà ens molts moments sobre la història del país, i no sols això, sinó que a més ens va proporcionar molta bibliografia interessant per ampliar encara més la nostra experiència sobre aquest país, TURQUIA (Türkiye), la visita del qual recomanem vivament.

* * *

  • Ara sí acaba aquí definitivament aquesta crònica que ha tingut 23 capítols
  • (gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir-los)

Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a IZMIR – PÈRGAM – Izmir (23)

  1. Maria ha dit:

    Gràcies Salvador per la teva magnífica crònica sobre Turquia. Nosaltres, el diumenge 27 de desembre, comencem un viatge d'una setmana per Istambul, Izmir, Pamukkale, Konia i Capadòcia. He llegit i he mirat amb molt d'interès els teus comentaris, sobretot els dels llocs que visitarem aquests dies. M'han servit com un gran resum d'allò que admirarem ben aviat. Et felicito pel teu esplèndid treball que l'has volgut compartir amb tots nosaltres!

  2. Salvador ha dit:

    Gràcies Maria i desitjo que gaudiu del viatge tant com ho vam fer nosaltres.Amb tot, em quedo amb la incògnita de saber qui ets…?, ja que amb el nom tant escuet de Maria, no acabo d'identificar-te.Malgrat això, bon viatge i a la tornada ja em diràds les teves noves impressions a veure si hem coincidit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s