TURQUIA – El Gran Basar d’Istanbul (07)


  • La crònica del viatge comença aquí…

El famós Gran Basar d’Istanbul, està considerat gairebé com una autèntica institució a la ciutat.

En les seves galeries comercials es pot trobar gairebé de tot.

La seva estructura rectangular consta de 12 accessos principals i 20 de secundaris, conectats tots ells per una densa xarxa de carrers interns que es troben en angle recte i que discorren paral·lels als dos eixos principals del primitiu mercat Bedesten de Mehmet II, construit al 1456.

Estan coberts per unes voltes molt lluminoses amb frescos recentment restaurats, i tot el conjunt té una aspecte agradable malgrat el petit caos regnant.

Actualment es compten uns 64 carrers, més de 3.000 botigues,
25.000 empleats, quatre fonts i dues mesquites.

Els preus dels llogers de les botigues s’han disparat i, desgraciadament, els productes són cada vegada menys exòtics, ja que els venedors aposten per la venda ràpida d’articles de poc valor.

El carrer principal del Basar, la Kalpakçilar, resplendeix per la quantitat de joieries que s’hi concentren, la qual cosa, pel meu gust, li fa perdre força i aquell encant exòtic i oriental que abans havia de tenir.
Són joies molt barroques, amb dissenys molt recarregats que diuen són al gust dels turistes del pròxim orient que volen veure el segell del Profeta en l’or que compren.

Per la resta, encara hi ha moltes botigues que presenten aquell encant oriental i aquell sabor que tanta fama internacional li ha donat.

Evidentment, tal com ja ens va advertir el nostre guia, si algú volia comprar alguna cosa era qüestió d’entrar en el joc del regateig ja que els preus inicials sempre poden arribar a duplicar o triplicar el preu que es pot arribar a aconseguir després d’un llarg estira i arronsa.

En això els venedors són uns mestres i cal tenir les facultats ben despertes per no caure atrapat en els seus cants de sirena. En saben un munt i a voltes són una mica empalagosos.
No pots mirar res amb tranquil·litat que ben aviat surten a oferir-te el millor producte i al “millor preu”…

Però com a vivència i experiència d’aquest món oriental d’una certa picaresca, és un exercici força distret i estimulant, almenys a mi així m’ho sembla. Algú altre potser es posa massa nerviós i no suporta aquesta mena d’assetjament dels venedors… Va a temperaments.

Ells fan la seva feina, i en saben molt, i tu has de fer la teva, no deixar-se entabanar, o fer-ho i després no penedir-se. Si compres de gust, pagues de gust allò que et sembla just, i a sobre et fa il·lusió, doncs visca…

Fins i tot la visita al Basar et permet prendre’t un respir i seure a beure un té o una beguda en algun dels molts establiments que hi ha per dintre el recinte.

I si et passa com a nosaltres que vam tenir necessitat de buscar un WC, també és una altra experiència “inexplicable”, al menys pel que fa als WC’s dels homes… i no explico res mes perquè ja us ho podeu imaginar… és la cultura oriental…!!

(una magnífica font ritual de ceràmica, i al costat un cirabotes treballant)

* * *
La crònica del viatge continua aquí (08)…

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s