PANXÓN – NIGRÁN – Galícia


Tot just 13 minuts després d’haver penjat el meu darrer post sobre el 70è. Aniversari de la II Guerra mundial, a les cinc de la matinada del mateix dia 1 de setembre, un taxi ens duia a l’aeroport de Barcelona per agafar l’avió cap a Vigo, i d’allí en cotxe fins aquí…

Aquí hem estat durant 10 dies, avui acabem d’arribar de Galícia…

Han estat dies de vacances tranquil·les, sol, platja, aigües gelades, i voltes i visites per tota aquesta zona de les ries Baixes i el nord de Portugal

Residíem a Panxón, en la Residencia de Tempo libre, un poblet a prop de Baiona, amb unes platges fantàstiques… Allà la gent passeja tot el dia per aquestes llargues, planes i amplíssimes platges, gràcies a l’acció de les marees, però amb les aigües molt fredes.

Especialment de bon matí, aquesta immensitat invita a fer una mica d’exercici i una bona passejada per la platja…

La sort i la casualitat ha fet que els darrers dies tinguéssim un potent anticicló i fins i tot calor, i això va permetre poder banyar-se algun dia sense sortir congelat de dins les potents aigües de l’Atlàntic.

de veritat que impressionen…

Jugar amb les grans onades que arriben a la platja, intentant no sortir revolcat és tota una aventura i un joc divertit i estimulant, per qui li agradi, és clar…!!

Una de les nostres sortides fou a les Islas Cíes, Parc Nacional, un dels paradisos naturals d’aquella zona, i realment si només poguéssim afegir un parell de palmeres i pujar la temperatura gèlida de l’aigua uns quants graus, allò seria el paradís terrenal…, semblaria el tròpic.
Jutgeu vosaltres mateixos…

L’aigua de color turquesa de la Praia de Rodas que uneix dues de les illes, és d’un transparent meravellós, impressionant…

Avui en dia costa molt de trobar una cala així, verge, buida, a les dotze del migdia…
Aquí és la anomenada Praia de Nosa Señora…, un petit paradís…

El bany, però, ha de ser d’impressió, l’aigua té la gelor d’un llac de pirineu, brbrbr….,
però és estimulant i calia provar-ho. Com sabeu, jo no puc resistir la temptació de ficar-m’hi quan veig una platja com aquestes.

* * *
Hem voltat totes les praias que teníem aprop, la de Patos davant mateix de la residència, la d’América a Nigrán,

i altres diverses de la zona de la Península do Morrazo,

i també hem visitat altres pobles i ciutats, monestirs, esglésies, catedrals, i hem vist hórreos

i molts cruceiros, típics a tota la zona i bellíssims, especialment el Cruceiro de Hio,

obra cimera de l’art popular a Galícia…

I és que el patrimoni religioso-cultural del país és immens.
* *
També hem estat a Baiona,

Vigo i Pontevedra,

amb la seva famosa igrexa de A Peregrina,

cases típiques, i la magnífica catedral

A Cangas do Morrazo,

que encara conserva algunes antigues i típiques cases dels pescadors com aquesta,

i la capella de l’antic Hospital


La ciutat de Tui, just a la vora del Miño i frontera amb Portugal,
amb una catedral tipus fortalesa molt important

hem visitat el Monestir de Oia, antiga abadia cistercenca, l’única que es coneix com a tal construïda a la mateixa costa

i hem fet també un parell d’escapades al nord de Portugal.
* *
La primera a Caminha,

a la Praia de Ancora,

A Viana do Castelo,

la Câmara municipal o Ajuntament,

els fantàstics mosaics blaus de l’interior de la Igreja de Misericórdia

i la façana de l’antic Hospital de Misericordia

la imponent Sé Catedral

i una vista de Viana des de dalt del turó de Santa Luzia

i finalment Ponte da Lima,

amb festival popular d’acordions inclós, on la gent gran del poble ballava a la manera ben tradicional i popular… Una autèntica delícia

http://www.youtube.com/v/X5Zg_26vVm0&hl=en&fs=1&
I la segona visita portuguesa va ser a la ciutat de Braga

la Sé Catedral

el Palau Episcopal

la Capela dos Coimbras,

i la Câmara Municipal

i també a Guimaraes, dues ciutats medievals plenes d’història

el Largo da Oliveira

la Praça de Santiago (S.Tiago)

la Igreja de Nossa Senhora da Oliveira

amb el Padrao do Salado, que commemora la victòria de la batalla del Salado, lliurada en 1340.

la Rua de Santa Maria

el Convento de Santa Clara, del segle XVI, actualment acull la Câmara Municipal o Ajuntament de la ciutat
amb un bonic claustre,

i finalment una acollidora plaça del Largo dos Laranjais
* *
També hem gaudit d’alguns matins de relax i tardes de banys atlàntics, amb belles postes de sol incloses…

i veiem com cau el dia a la praia de Panxón…

* *
Finalment acaba aquí la nostra estada per aquestes terres, i deixem aquest magnífic país i les seves gents caminant incessantment per les seves llarguíssimes i esplèndides platges…

* * *

Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a PANXÓN – NIGRÁN – Galícia

  1. Viatgers incansables…Si senyor, a passar-ho bé! (ep, de tant en tant reposeu, eh?).

  2. unjubilado ha dit:

    Preciosas imágenes y bonito artículo, en esta ocasión pese a no saber catalán lo he entendido perfectamente.- Jubi, tramposo, lo has traducido con Google.Calla incordio, me estoy aprovechando de las nuevas tecnologías.Un abrazo

  3. qwe_rojo ha dit:

    Gracias, me toca ir a panxón, buscaba información y encontré tu blog. Gracias por toda la información que has puesto.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s