Visitant Amsterdam… (05)


  • La crònica del viatge comença aquí…

El darrer dia de la nostra estada a Amsterdam el comencem des del centre de la Plaça Dam i anem a passejar per un carrer-canal del darrera menys transitat, el Singel.

Val a dir que l’encant de la ciutat no priva que ens n’adonem que la ciutat, en general, està força deixada, en especial tot el tema paviments, neteges i conservació. Fa la impressió de poca neteja general, papers i ampolles per terra, moltes herbes crescudes per tot arreu,
les escombraries encara en bosses amuntegades davant les cases,
les portes baixes dels semisotans molt brutes i plenes de fullaraques, etc. etc. Si et fixes en tot això, l’encant de la ciutat es dilueix una mica, però per això, millor mirar amunt -amb el perill d’ensopegar amb algun forat o rajola aixecada- i contemplar les cases i els monuments…

Com que era força d’hora i feia fred, decidim seure a fer un cafè i prendre un raig de sol a la plaça Dam tot veient passar els tramvies blaus,
però de sobte fa un ruixat i hem d’obrir paraigües…

és el temps canviant del nord d’Europa.

Quan obren botigues anem a comprar unes samarretes que ens han agradat, amb un disseny modern inspirat en els canals, d’un artista nascut aquí, en Mark Raven.

Agafem altre cop el tramvia 5 i retornem a la zona dels museus, la Leidseplein, però aquest cop ens dediquem a conèixer el barri i el parc proper, el Weteringplantsoen

i ens arribem també fins al mercat general Albert Cuypmarkt, el més frequentat i popular de la ciutat, aquí es pot comprar de tot i a bon preu.

Tornem a la plaça Leidseplein i anem a prendre un petit lunch al mateix lloc d’ahir, el Grand Café, un lloc esplèndid ben situat i ben servit i amb poca gent.

Ens quedaven uns poques hores d’estada a Amsterdam, a les 18 h. ens vindria a recollir el taxi per anar a l’aeroport. Així, doncs, decidim tornar a baixar fins a l’estació central, i agafar un altre vaixell per fer una altre tour pels canals com a comiat nostàlgic de la ciutat i dels seus canals.

De retorn del tour, seiem a la terrassa del centre d’informació a fer un cafè amb tranquil·litat,
i com que encara ens quedava temps per tornar a l’hotel, decidim fer la darrera passejada a peu pels canals del barri vermell i arribar-nos fins a l’Oudekerk que finalment podrem visitar ja que encara no són les 17h.

Molt interessant el seu interior, és l’església més antiga d’Amsterdam, del segle XIV.

El seu interior buit va ser saquejat durant la furia iconoclasta dels calvinistes de 1566. Un cop restaurada encara es poden observar algunes de les pintures del seu sostre de fusta,

i un detall simpàtic en una de les “misericordies” dels seients del cor, un caganer.
Acabada la visita a l’església, caminem fins al carrer principal Damrak, i allí agafem el tramvia 9 que ens retorna al nostre hotel Rembrandt.

El taxi arriba puntualment i ens trasllada a l’aeroport de Schiphol,

on esperarem pacientment el nostre vol que sortirà amb retard, com es habitual

i a mitja nit, passades les zero hores, arribem a Barcelona.

Aquí conclou la nostra interessant i intensa visita a la ciutat dels canals, Amsterdam,

“la Venècia del Nord”.
* * *

  • Aquesta crònica acaba definitivament aquí…
Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s