➢ La història comença aquí…
Avui anem a descobrir aquesta zona espectacular que és La Camarga.
La Camarga (en francès: Camargue, en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca) és un espai terrestre de 145.300 ha. al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani. S’estén a l’est fins a la plana de la Crau, a l’oest fins a Aigües Mortes i al nord fins a Bellcaire. Se situa doncs sobre els departaments de Bouches-du-Rhône i de Gard.
http://www.youtube.com/v/KqtOZG4iL3s&hl=es&fs=1
on a la cripta es venera una santa molt popular en el món i la cultura dels gitanos,
Santa Sara, la negra
Una breu passejada per la platja va cloure la nostra visita a aquesta interessant població de les Saintes Maries…
* * *
Ens traslladem a continuació cap a Aigues Mortes, per visitar aquesta població fortificada i emmurallada. Va ser construïda al segle XIII i fou la ciutat del rei Sant Lluís, i punt de partida de les croades més importants.
Són imponents les seves muralles edificades a partir del 1272, que es conserven gairebé intactes en tot el seu perímetre de gairebé dos kilòmetres…
També cal destacar la imponent torre de Constança, on s’hi empresonaren templers i mercenaris. Però a partir de la revocació de l’Edicte de Nantes (1863) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de Cevennes o Vivarais.
Després d’un bon dinar ens vam embarcar en un petit vaixell per navegar per un dels canals que conflueixen aquí, per arribar fins al mar, al port pesquer del Grau du Roi, això ens va permetre veure en perspectiva les grans muralles
i també les importants salines,
i també ben d’aprop un bon grup dels braus negres tant apreciats aquí.
També vam veure moltíssimes extensions de vinyes…
Aquí un simpàtic company de viatge…
El temps no acompanyava i la tempesta era ben aprop,
tot just arribats a ran de mar al port del Grau du Roi, vam girar cua i va ser aleshores quan l’aiguat ens va agafar de ple.
Fou una gran tempesta de llamps i trons, d’aquelles que fan impressió, la sort va ser que el vaixell, una mena de golondrina, tenia una part interior coberta on ens vam haver d’encabir tots com a sardines per protegir-nos de l’aiguat i dels llamps.
Quan vam arribar a port altre vegada, el pitjor ja havia passat.
Per relaxar-nos una mica, la guia ens va voler mostrar una botiga de dolços i galetes impressionant. Es diu “La cure gourmande”, i realment et pots tornar mig lelo…. muntanyes de dolços, de galetes, de xocolates, bombons, etc. Tots ens vam deixar temptar i sortírem de la botiga ben carregats… Mmm…!!!
Mentre assaboríem alguna de les magnífiques galetes, i encara sota els aiguats, l’autocar ens retornà sans i estalvis al nostre hotel a Nimes.
* * *
Amic Salvador,Un bon lloc La Camargue, certament. Amb el meu oncle que viu a Mèze, a l’altra banda de l’estany de Sète, vaig anar-hi dues vegades. Recordo fins i tot en un poblet prop de Saint Remy ( ja a la Provença ) haver participat en les festes del correbou pels carrers del poble !Encertada la cançó de George Brassens !Roser
Apa noi, quin viatget! D’això se’n diu varietat.Suposo que ens has guardat alguna galeta,oi?