La Camarga – La Provença… (02)


➢ La història comença aquí…

Avui anem a descobrir aquesta zona espectacular que és La Camarga.

La Camarga (en francès: Camargue, en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca) és un espai terrestre de 145.300 ha. al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani. S’estén a l’est fins a la plana de la Crau, a l’oest fins a Aigües Mortes i al nord fins a Bellcaire. Se situa doncs sobre els departaments de Bouches-du-Rhône i de Gard.

És el delta de riu més gran de l’Europa occidental. En el seu centre es troba l’estany de Vaccarès, la part situada al llarg del mar està plena d’estanys salats.

La primera cosa que ens crida l’atenció és veure els cavalls salvatges de la Camarga pastant tranquil·lament per tot el territori, així com també els toros negres, les aus, els flamencs, i canals i estanys d’aigua per tot arreu.

Vull posar aquí una bonica cançó d’en Georges Brassens, fill de Sète, “Le petit cheval blanc”, que canta a la llibertat dels cavalls de la Camarga que neixen de color fosc i a mesura que van creixent es tornen totalment blancs.

http://www.youtube.com/v/KqtOZG4iL3s&hl=es&fs=1

i també us poso l’enllaç per una bonica cançó, també d’en G. Brassens, que parla del seu enterrament “Supplique pour être enterré…”, i comença amb aquestes paraules: “La Camargue qui ne m’ha jamais pardonné, d’avoir semé de fleurs dans les trous de son nez me poursuite avec un zel imbecile…”

La primera parada fou al bonic poble de Saintes-Maries-de-la-Mer, a la vora del Mediterrani. Poble eminentment turístic però que conté una església-fortalesa

on a la cripta es venera una santa molt popular en el món i la cultura dels gitanos,
Santa Sara, la negra

I també la imatge de les dues Santes Maries, Marie Jacobé et Marie Salomé.

La devoció dels gitanos de tot Europa i d’altres continents, fa que la Santa Sara la vagin vestint amb robes riques en brodats i pedreria fins a tal punt que acaba tenint un volum exagerat fins el dia de la festa, el 24 de maig, on la porten en pelegrinatge i després de la festa li treuen tots els vestits per tornar a recomençar la tradició de vestir-la ricament al llarg de l’any.

Una breu passejada per la platja va cloure la nostra visita a aquesta interessant població de les Saintes Maries…

* * *
Ens traslladem a continuació cap a Aigues Mortes, per visitar aquesta població fortificada i emmurallada. Va ser construïda al segle XIII i fou la ciutat del rei Sant Lluís, i punt de partida de les croades més importants.

Són imponents les seves muralles edificades a partir del 1272, que es conserven gairebé intactes en tot el seu perímetre de gairebé dos kilòmetres…

També cal destacar la imponent torre de Constança, on s’hi empresonaren templers i mercenaris. Però a partir de la revocació de l’Edicte de Nantes (1863) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de Cevennes o Vivarais.

Després d’un bon dinar ens vam embarcar en un petit vaixell per navegar per un dels canals que conflueixen aquí, per arribar fins al mar, al port pesquer del Grau du Roi, això ens va permetre veure en perspectiva les grans muralles

i també les importants salines,

i també ben d’aprop un bon grup dels braus negres tant apreciats aquí.

També vam veure moltíssimes extensions de vinyes…


Aquí un simpàtic company de viatge…


El temps no acompanyava i la tempesta era ben aprop,


tot just arribats a ran de mar al port del Grau du Roi, vam girar cua i va ser aleshores quan l’aiguat ens va agafar de ple.

Fou una gran tempesta de llamps i trons, d’aquelles que fan impressió, la sort va ser que el vaixell, una mena de golondrina, tenia una part interior coberta on ens vam haver d’encabir tots com a sardines per protegir-nos de l’aiguat i dels llamps.

Quan vam arribar a port altre vegada, el pitjor ja havia passat.

Per relaxar-nos una mica, la guia ens va voler mostrar una botiga de dolços i galetes impressionant. Es diu “La cure gourmande”, i realment et pots tornar mig lelo…. muntanyes de dolços, de galetes, de xocolates, bombons, etc. Tots ens vam deixar temptar i sortírem de la botiga ben carregats… Mmm…!!!

Mentre assaboríem alguna de les magnífiques galetes, i encara sota els aiguats, l’autocar ens retornà sans i estalvis al nostre hotel a Nimes.

* * *

– La història continua aquí… (03)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La Camarga – La Provença… (02)

  1. Anonymous ha dit:

    Amic Salvador,Un bon lloc La Camargue, certament. Amb el meu oncle que viu a Mèze, a l’altra banda de l’estany de Sète, vaig anar-hi dues vegades. Recordo fins i tot en un poblet prop de Saint Remy ( ja a la Provença ) haver participat en les festes del correbou pels carrers del poble !Encertada la cançó de George Brassens !Roser

  2. Lo Pere ha dit:

    Apa noi, quin viatget! D’això se’n diu varietat.Suposo que ens has guardat alguna galeta,oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s