Per terres de Castella… (03) – Béjar, Candelario, Bonilla de la Sierra, Piedrahita


– La història comença aquí…

El tercer dia de viatge per terres castellanes ens depararà sorpreses interessants. La primera d’elles conèixer un altre punt emblemàtic, centre espiritual de la comarca de Béjar, ja dins la província de Salamanca, el Santuario del Castañar.

Enmig d’una feble nevada arribem fins a Béjar, capçalera i capitalitat de la comarca, a l’extrem sud-oriental de la provincia de Salamanca. Llindant amb Ávila i Cáceres. Ciutat important per la seva industria tèxtil. No ens aturarem, però, passem de llarg per enfilar-nos per la muntanya un parell de kilòmetres fins arribar al Santuario del Castañar.

Aquest Santuari, no solament és el cor de la ciutat, sinó també de la seva comarca. És el centre espiritual de la regió, en una paraula. La tradició o llegenda, és la mateixa de totes les mares de Déu trobades. Uns pastors la van trobar en aquest indret i aquí es va voler aixecar el Santuari per venerar-la. Ho podeu llegir en la placa que hi ha a l’entrada del recinte.

A partir del 1946 els custodis de la Verge són els pares Teatins, com abans ho foren els franciscans. Cada 8 de setembre se celebra la festa de la verge i la traslladen en processó fins un mirador de la muntanya des d’on la Verge beneix les terres de Béjar.
Al costat d’aquest santuari hi ha una petita singularitat, la plaça de toros més antiga d’espanya. El 1667 es va realitzar la primera corrida.

La segona visita del matí ens traslladarà fins al bonic poble de Candelario.

Famós per les característiques de les seves cases d’un poble típic de muntanya, però sobretot per la importància que va tenir temps enrera per la seva industria xarcutera. No en va té la fama de ser el lloc on es va començar a elaborar el primer xoriço ibèric -boníssim per cert-.
La rebuda va ser freda i grisa, però ens disposem a patejar-lo…

El poble sorpren gratament per l’arquitectura típica dels seus carrers i edificis, molts dels quals encara conserven l’estructura original amb tres nivells, el primer de pedra on es manufacturaven tots els productes del porc, el segon per viure la família, i el tercer o golfes on es curaven els embotits amb el fum de la fusta de castanyer.

Una originalitat del poble són les anomenades “batipuertas”, que podem veure a l’entrada de moltes cases.


Sobre l’origen hi ha diverses teories, una podia ser per evitar l’entrada de la neu a la casa, o l’altre que quan es feia la matança del porc a la planta baixa, es tancava aquesta batipuerta per evitar l’entrada d’animals que volguessin menjar-se el productes que allí s’elaboraven…
Aquí sota podeu veure una mostra d’una “batipuerta” ben antiga, potser no tant com ens indica el seu llindar (1762), i que mostra ben clarament el desgast dels anys i de les inclemències del temps

Pugem i baixem pels carrers costeruts del poble admirant la seva aquitectura i singularitats, trobem alguns racons antics plens d’encant i de nostàlgia d’altres temps…
i visitem també a dalt de tot, l’església del poble,

on una senyora del poble de 83 anys, amb molt energia i molta gràcia, ens donà explicacions detallades de tots els altars, de les imatges, del retaule major i del magnífic artesonat mudèjar del sostre que hi ha al seu interior.

Després d’aquesta interessant visita a Candelario, tornem a l’hotel per dinar. És diumenge, som relativament a prop i a la tarda hem d’anar en direcció contrària per visitar altres dos localitats interessants

***
Ben dinat tornem a l’autocar per traslladar-nos a la localitat de Bonilla de la Sierra. Aquesta visita que ens va sorprendre enormement pel que allí vam trobar, ja l’he explicat en el primer post que he fet d’aquest viatge (vegeu aquí).

Acabada la visita a Bonilla la segona visita fou a la localitat de Piedrahita, a pocs kilòmetres de la nostra residència a Barco de Ávila.
Documentalment, el topònim de “Piedrahita” apareix per primera vegada el 1189, l’assigna Alfons VIII a termes de la Villa de Plasencia. La seva filla doña Berenguela, reina de Castilla, va establir aquí la seva residència en la fortalesa de la villa i aquí va nèixer elseu fill Fernando III “el Santo”.

En l’actualitat l’església parroquial es troba on va estar l’antiga fortalesa del que s’anomenava el “Señorio de Valdecorneja”.
(aquí trobareu una breu resenya històrica de la vila)

Com a fet més destacable d’aquest indret és que el primer compte de Piedrahita, D. Fadrique Álvarez de Toledo, cosí dels Reis Catòlics, en l’any 1485 va prendre possessió del “Señorio de Valdecorneja” i de la “Casa de Alba”.

Entre els molts “Duques de Alba” que es van succeir, cal fer menció de D. Fernando de Silva y Álvarez de Toledo, XVI señor de Valdecorneja, i XII Duque de Alba, que va ordenar construir a l’arquitecte francès Jacques Marquet “El Palacio de los Duques de Alba”

d’estil neoclàssic, amb una extraordinari pati d’armes al davant i uns jardins immensos i versallescos al darrera.


La vila va tenir el seu màxim esplendor durant el Ducat de Maria Teresa del Pilar Cayetana de Silva y Álvarez de Toledo, que farà d’aquest palau el seu lloc de descans preferit. Durant les seves estades el palau era lloc de reunió d’artistes i intel·lectuals de l’època.

Entre ells el seu gran amic Francisco de Goya hi va estar diverses vegades i fou en la seva estada de l’any 1786 quan va pintar “La vendimia” i “El verano” en aquest mateixa localitat.

“El verano”

* * *

➢ la història continua aquí… (04)

Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s