La Rioja (07) – Nájera


(La sèrie comença aquí…)

Un cop ben dinats, la tarda del tercer dia de voltar per la Rioja, i després de pair tot l’art i la història dels dos monuments visitats al matí, en disposem altre cop a sumergir-nos en la història i en l’art d’un altre lloc patrimonialment important. El Monestir de Santa Maria la Real de Nájera.

Nájera està ubicada a prop de la Sierra de la Demanda, al costat del riu Najerilla, que la divideix en dos parts, a l’est queda la part moderna, i a l’oest la vila històrica.

D’orígen preromà, fou anomenada Naxara, lloc entre dues roques, pels àrabs. Sancho Garcés I la va incorporar a Navarra i la va donar al seu fill en crear el Regne de Navarra. Fou capital del regne Nájera-Pamplona als segles X i XI, i assolí l’esplendor màxim a l’època de Sancho Garcés III, el Major, que la conformà en un punt clau del famós camí de Santiago. Va ser final d’etapa del Camí en el Còdex Calixtino, ja que va ser la ciutat més històrica de la Rioja.


Santa Maria la Real, era l’objectiu de la nostra visita en aquesta freda tarda de desembre. El Monestir fou fundat el 1032, i resumeix la història de la ciutat i atresora tot l’interès artístic en la seva majestuosa església gòtica, en el Panteó reial, i en el magnífic claustre dels Cavallers.

Dins l’església, aixecada cap al 1422 en estil gòtic tardà, de tres naus i creuer, destaca per la seva importància l’imponent retaule major, que es caracteritza per una gran grandiloqüència i exhuberancia. Fou realitzat cap el 1690 per Francisco de la Cueva i Mateo de Rubalcaba.

Al centre del retaule presideix la imatge de Santa Maria la Real, obra mestre del romànic de la Rioja, i a sota un gerro amb assutzenes, que recorden la llegenda de la trobada de la Verge, que explicaré més endavant…

Al fons de l’església i a sota del cor, trobem el “Panteón Real”, d’estil renaixentista amb motius platerescos, i on estan enterrats personatges de dues dinasties diferents: la Jimena que va governar aquest regne de Nájera-Pamplona entre 918 i 1076, i la dinastia del rei Garcia Ramírez el Restaurador, pare de Blanca de Navarra.

De la mateixa època d’aquest panteó, però amb tombes molt més senzilles, trobem a un costat de l’església, els sepulcres dels membres secundaris de la família reial, i situat al centre d’aquest recinte hi trobem la tapa del sepulcre de Blanca de Navarra, esposa de Sancho el Deseado i mare d’Alfons VIII.

Blanca va morir als 18 anys de sobrepart, al 1134, i el seu espós manà esculpir aquest sarcòfag del que només es conserva la part superior.

Al fons de l’església i travessant el Panteó reial, s’accedeix a la Cova, on tot va començar, tal com conta la llegenda.
Era l’any 1044, quan Don Garcia surt a caçar i veu una perdiu blanca, li llença el falcó de presa que portava i les dues aus penetren en una cova, ell les segueix i quan arriba al fons es troba una imatge de la Verge, amb una campana en un costat, i en l’altre costat una làmpara, i al centre un gerro amb flors, unes assutzenes. Aquesta troballa va marcar al rei qui, en haver conquistat Calahorra, decideix fundar un alberg de pelegrins i un monestir en honor de la Verge.

La imatge que es venera en aquesta cova és una talla gòtica del s. XIII que procedeix del Reial Alcázar de Nájera, i és anomenada la “Virgen de la rosa” perquè porta una rosa a la mà.

I finalment, tot sortint de l’església ens trobem el magnífic “Claustro de los Caballeros”, on hi ha ubicades nombroses tombes de famílies riojanes, navarreses i basques dels segles XVI al XVIII. Va ser realitzat entre 1517 i 1518, d’estil gòtic-plateresc. És una autèntica filigrana.

Cada una de les obertures o finestres tenen una calat en pedra, treballada diferentment, la qual cosa li dona un aspecte magnífic.

Veiem un detall…

Per accedir al jardí interior del claustre, es fa per la porta anomenada de l’Arbre del bé i del mal, que és una autèntica filigrana d’artesania…

* * *

Prácticament es feia fosc quan vàrem acabar la visita al Monestir de Santa Maria, per tant tots cap a l’autocar, on reconfortats per l’escalforeta, vam fer via cap a l’hotel, tot contemplant el paisatge que s’anava enfosquint amb la caiguda de la tarda, i acompanyats per una música dolça que ens arribava a les orelles a través de l’iPod…

➢ la història continua aquí… (08)
Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s