La Rioja (06) – pel camí de Santiago…


(La sèrie comença aquí…)

Després d’uns dies de parèntesi per la celebració de les diades de fi d’any i d’entrada al nou, reemprenc la crònica de la nostra recent estada a la Rioja.


El tercer dia tocava fer la ruta dels Monestirs situats en ple camí de Santiago i molt coneguts, com són el de Santo Domingo de la Calzada, i el Monasterio de San Millán de Yuso situat a la localitat de San Millán de la Cogolla. El dia es presentà amb un fred intens i un paisatge lleugerament nevat.

L’objectiu principal de la visita a Santo Domingo era conèixer la Catedral. L’edifici es començà a construir l’any 1158 per acollir les restes del sant Domingo de la Calzada, mort l’any 1109, molt conegut i venerat pels pelegrins que feien el camí de Santiago.

El temple és d’estil romànic tardà, i destaquen principalment la capçalera amb deambulatori que circunda el presbiteri, i sobretot tota la sèrie de capitells historiats i les quatre pilastres decorades que donen al presbiteri.

També el cor de la catedral és una peça plateresca realitzada cap al 1520, amb calats molt delicats i figures en relleu de sants i santes.

Una altra peça molt important és l’impressionant Retaule Major del segle XVI d’estil renaixentista, obra de Damià Forment, que morí aquí el 1540, actualment situat en la capella lateral esquerra, i que fins el 1994 ocultava la magnífica capçalera romànica de l’església. El retaule és una de les millors joies del renaixement español, amb nou metres d’ample i tretze d’alt.

Destaquen també el mausoleu del sant amb una estàtua jacent romànica del s.XII, i un templete d’alabastre del gòtic florit del 1513.

També especialment interessant és el conjunt del galliner, de finals del gòtic, on s’allotgen permanentment un gall i una gallina blancs, en record del famós miracle de la gallina que va cantar després d’haver estat guisada… (aquí la llegenda)

Finalment visitem el claustre de mitjans del s.XIV i la sala Capitular annexa, que actualment contenen una part del tresor de la catedral amb obres de l’art religiós molt importants (vegeu algun exemple)


En l’exterior del temple cal contemplar la torre de la catedral, la Torre exenta, separada del conjunt de l’edifici, ja que el terreny no era prou consistent per aguantar l’enorme pes d’aquesta magnífica torre de 70 metres d’alçada, i es va construir separada de l’edifici principal entre el 1762 i 1766.
És d’estil barroc i molt visible des de molts kilòmetres al voltant de la població.
+ + +

La segona visita important del dia fou la del Monasterio de San Millan de Yuso.

San Millán fou un pastor nascut l’any 473 a Berceo i un eremita deixeble de San Felices, de Haro. Mort el 12 de novembre del 574, fou enterrat en la seva cova de Suso. La cova es convertí en ermita, i amb el temps en església i en un petit cenobi en el que s’instal·larà una petita comunitat.

La llegenda diu que en voler traslladar les restes del sant a Santa Maria la Reial de Nájera, en arribar a la vall es van fer tan pesades que van quedar com clavades al terra i això es va interpretar com un senyal de la voluntat del sant de no voler marxar d’aquell indret. Fou aleshores que es va prendre la decisió de construir el gran monestir a la vall, que anomenaren el de Yuso d’abaix.
El 26 de setembre del 1067 s’inaugurà l’església amb el trasllat de les relíquies del sant.
Fins gairebé l’any 1100 van coexistir els dos monestirs el de dalt Suso, i el d’abaix Yuso.

Els segles X i XI són els de major esplendor tant en l’aspecte espiritual, com en el religiós, artístic i cultural. L’Escriptori Emilianense viu una gran època de màxim esplendor convertint-se en un centre de cultura molt important. Una mostra d’això són la magnífica col·lecció de Còdexs que s’han conservat. Entre els més importants i destacats està el Còdex 60, on es troben les “Glosses Emilianenses” on apareixen les primeres paraules del castellà i del vasc, fet pel qual San Millán es reconegut com el “bressol” de la llengua castellana. (vegeu aquí la documentada aportació que va fer la Marta en el seu Blog “Todoreh” sobre aquest tema de les Glosses).

Gonzalo de Berceo, primer poeta castellà conegut, va viure al monestir com a notari. La biblioteca i l’arxiu estan considerats com un dels millors conjunts monàstics per raons històriques, literaries i artístiques, per això va ser declarat com a Patrimoni de la humanitat al desembre de 1997.
En l’actualitat el monestir està regentat per frares de l’Orde dels Agustinos recoletos.
L’edifici actual es va construir durant els segles XVI i XVII, i el seu interior és ple de tresors i obres d’art…

(Portalada barroca del monestir)

A la visita del gran complex monàstic ens va acompanyar una guia excel·lent, una noia jove, molt simpàtica i molt ben documentada, qui ens va anar explicant i fent descobrir tots els tresors amagats que conté aquell recinte.

Visitem el saló i les escales reials amb la seva cúpula, on els escuts porten la data de 1697, el Claustre gòtic, i l’Església que està totalment en obres de restauració…, malgrat estar gairebé tot embalat, encara podem veure la gran pintura de l’enorme retaule central, on el pintor Juan de Ricci, de l’escola del Greco, representà a l’anacoreta Millán vestit amb l’hàbit benedictí i la creu al pit lluitant en la batalla de les Hacinas, entre el comte Fernán González, fundador de Castella, i els moros.

Visitem també la Sagristia, una de les més belles d’Espanya. Amb uns frescos al sostre del s.XVII que conserven encara tota la riquesa i els colors originals.


I on també podem admirar una talla de Ntra. Sra. dels Àngels, de la millor època de la imatgeria espanyola.


I finalment el museu, on tenen molta importància les pintures, en especial un quadre de Juan de Ricci de la Mare de Déu deMontserrat, del qual hi ha una versió gairebé idèntica al Museu de Montserrat,


i també tenen interès les arquetes que originàriament van contenir les restes de San Millàn i San Felices.

Així com les rèpliques dels marfils dels s.XI, autèntiques filigranes, que guarnien les arquetes-reliquiari del sant.


També tenen un gran valor la col·lecció de Cantorals del s.X-XI, enormes llibres de gran tamany relligats amb pell, ja que potser és una de les úniques que es conserven completes, junt amb altres manuscrits amb miniatures preciosistes.

+ + +

Després d’aquesta extensa i interessant visita, anem cap a Nájera a dinar, on a la tarda tenim intenció de visitar el Monestir de Santa María la Real…, però això us ho explicaré en el capítol següent.

* * *
I ja que hem estat visitant les terres que tantes vegades han trepitjat, i trepitgen encara els peregrins que van a Santiago, vull acabar aquesta crònica amb música… Reprodueixo aquí una de les famoses “Cantigas de Santa Maria” d’Alfons X el Savi, del Codex Calixtinus…

http://www.goear.com/files/external.swf?file=8273f2b

➢ la història continua aquí… (07)

Anuncis

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s