"Castells de frontera" – El Castell de Claramunt



Torna a anar de castells. Ens ha agafat fort això dels castells…!!!

Aprofitant que tenim anticicló i bon temps, hem decidit avui fer una escapada que feia molt de temps teníem ganes de fer. Anar a la Pobla de Claramunt i enfilar-nos per conèixer el seu magnífic Castell.

El límit entre el món islàmic i el cristià va avançar sobre el territori entre els segles X i XI. El castell de Claramunt és el més ben conservat dels anomenats “castells de frontera” del comtat de Barcelona.

Fa més de mil anys, la frontera entre àrabs i cristians, també coneguda amb el nom de “marca”, va quedar establerta a Catalunya. Els castells dels comtats de la marca, nascuts per defensar dels sarraïns els habitants d’un territori, es van convertir, a mesura que el perill va recular, en la base del poder feudal, a través del qual els senyors van acabar per dominar la pagesia que havien defensat. El castell de Claramunt estava integrat en el comtat de Barcelona i va ser, ja a l’any 978, una avançada del temps de la Reconquesta.

Ens hem, acostat a peu fins aquesta fortalesa enlairada després d’una mitja horeta de pujada sostinguda. En arribar dalt et rep una muralla aixecada abans de l’any 1000 amb set torres defensives. Val pena observar els fragments d’opus spicatum, que són pedres col·locades al mur en forma d’espiga o d’espina de peix, característiques de l’època.


Un cop dins del recinte es pot gaudir del paisatge sobre la conca de l’Òdena i part de l’Anoia, especialment des de dalt de la torre de l’homenatge…


Els Claramunt van ser els senyors del castell entre el segle X i el principi del XIV. L’any 1306 els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona i al segle XVII el castell es va convertir en centre comarcal del domini dels Cardona-Medinaceli damunt les terres de la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme, Castellolí, Òdena, Orpí, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Rubió i Vilanova del camí.
Els Cardona-Medinaceli, el van regentar fins al segle XIX.
L’any 1463, durant la guerra contra Joan II, la fortificació va patir una de les principals destruccions de la seva història, però els comtes de Cardona la van refer. També l’any 1714 el castell va ser víctima d’una nova destrossa, aquesta vegada a mans de les tropes de Felip Vè.


El 1913 la fortificació va ser adquirida per Enriqueta Miquel i Mas i el 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l’Estat espanyol, que finalment l’any 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya que va procedir a la seva restauració i és la imatge que té actualment.

Hi podreu veure algunes estances restaurades del castell, les restes de l’església romànica de Santa Maria, que fou enderrocada el 1714. Es conserva la planta basilical de tres naus, la capçalera romànica amb decoració llombarda i la capella gòtica de Santa Margarida, construïda l’any 1303, de planta rectangular i volta lleugerament apuntada,

i també podeu veure un bon audiovisual que explica la història i característiques principals de l’indret.

* * *

Després d’aquesta agradable visita, hem baixat al poble i hem dinat a l’Hostal Robert, que us el recomanem.

Advertisements

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 76 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s