Marrakech: primer contacte (02)


Visitem en primer lloc els Jardins de la Menara. Un gran espai obert on destaquen la gran avinguda d’accés i el gran estany de 150 x 150 m. Foren creats pels almohades durant el segle XII. Posteriorment el sultà Mohamed V li va afegir l’impressionant i fotogènic pabelló amb teulada verda que presideix l’estany.

Tot seguit ens traslladem al peu del minaret de la Mesquita Koutoubia. Medeix 77 metres, i és germà de la Giralda de Sevilla. Va ser construit per l’almohade Yakoub el-Mansour (1184-1199).

Sobresurt majestuosament ja que tots els altres edificis al voltant són més baixos per una ordenança de planificació de la ciutat que prohibeix edificar altures superiors a la d’una palmera…

… Per desgràcia la visita s’ha de limitar a contemplar-la desde fora ja que l’entrada al recinte de la mesquita (inclós el minaret) està només reservat per als musulmans.
El seu nom vol dir la “mesquita dels llibreters” que li va donar el gremi de comerciants del Alcorà i dels pergamins.


La tercera visita ens porta a les Tombes Saadianes, que daten de finales del segle XVI. Aquí hi ha enterrat el sultà Ahmed Al-Mansur (que fou qui les va fer construir) junt amb la seva familia i altres membres de la dinastia saadiana, originària de la vall del Draa.

El mausoleo és un dels molts tresors que hi ha ocults entre les muralles de l’anomenada ciutat roja.

S’hi arriba a través d’un estret passadís per on passa només una persona i que porta al darrera de la mesquita de la Kasbah (1190). Les tombes es troben en tres sales ricament adornades.


Seguidament ens traslladem a visitar el Palau de la Bahia, un magnífic palauet que fou residència del gran visir Si Ahmed ben Musa, construit cap a finals del segle XIX, on vivia amb la seva família, quatre esposes, 24 concubines i inombrables infants. El Palau disposa de magnífiques sales ricament ornamentades, patis interiors plens de fonts i plantes. Una autèntica filigrana.




Arriba l’hora de dinar i a través de diversos carrerons de la Medina ens traslladem fins a un restaurant ple de turistes situat però també en un magnífic edifici on tot dinant ens obsequien inevitablement amb la típica dansa del ventre.

* * * * * *

Per la tarda visitem en primer lloc els Jardins Majorelle, una col·lecció exuberant de plantes exòtiques i cactus molt remarcable i que actualment és propietat privada del perfumista Yves Saint Laurent que hi té una casa al costat mateix.

A dins el jardí, dins el que havia estat l’estudi dels artistes francesos Jacques i Louis Majorelle, en la dècada de 1930, un edifici blau, hi ha actualment instal·lat el Museu d’art Islàmic, amb una autèntica meravella de peces diverses.


Com a colofó a l’intens dia de visites per la ciutat, acabem desembarcant per fi a la famosíssima plaça de Jemaa el-Fna. Per ella sola ja mereix un capítol a part i ho comentaré extensament en la propera entrega… (03)

Marrakech (01)Marrakech (00)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s