De Queralbs a Tregurà = som excursionistes i catalans


Ahir al vespre la Mònica Terribas va entrevistar al president Jordi Pujol i entre altres coses van comentar l’article que el president ha publicat al seu darrer butlletí núm. 68, del Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Penso que tots aquells que ens vam fer homes trescant per les muntanyes amb la “colla del gat negre” dels Lluïsos de Gràcia, que hem estat excursionistes, ho som encara, i ho volem continuar sent, i a més ens sentim catalans, val la pena que llegim i reflexionem sobre el sentit de la narració a la que ens invita aquest text.

Comença així:
És la història, trista i desgraciada, d’un excursionista. Que un dia d’hivern molt cru i molt fred va sortir de Queralbs, a la Vall de Núria, per a fer una travessia fins a Tregurà, a la Vall de Camprodon. Una excursió llarga, amb desnivells forts i a dos mil metres d’alçada. No perillosa en condicions normals, però difícil amb molt de fred, molta neu i boira. A més al nostre excursionista li agradava el risc i fer travesses en solitari. I tenia molta confiança en ell mateix. Més de la que era prudent tenir. Per tant no va fer cas dels advertiments de gent de Queralbs que li desaconsellava.

(+ llegiu la resta aquí…)

Quant a el sorro-contrapunt

Home, 75 anys, feliçment jubilat, i blocaire convençut...
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s